Valencians i marroquins: un retrobament antic i rural.

Un relat de: josepgregori

Valencians i marroquins: un retrobament antic i rural.

L'arribada d'alumnes procedents d'altres països és un fet enriquidor si les escoles compten amb una sèrie de recursos; si no, tot esdevé un desgavell que s'esmena de pressa i amb poc èxit. No m'estendré pas en la mancança de recursos ni en els dissortats atemptats terroristes comesos per una colla de bojos analfabets i venjatius .

Primer de tot, hem de bandejar els tòpics absurds i anar molt en compte- això sí- amb les afirmacions poc matisades que ens poden dur a crear una idea equivocada de l'ideari personal dels nostres veïns africans del nord.

Penso- humilment i sincera- que els valencians arribats a Catalunya com a treballadors i treballadores al món de l'educació, podem o coneixem millor que alguns catalans de ciutat la situació i vivència del poble àrab. L'ambient del carrer, el tarannà quotidià ens porta a enllaçar-nos amb el món rural. Nosaltres els valencians de Catalunya hem recuperat a la ciutat, a la gran metròpoli catalana i europea del nord el món antic, de la infantesa , gràcies a la contínua arribada d'un món rural, popular ple de colors, aromes i sentiments nous.
El seu món tradicional arriba al nostre món malalt, atrafegat i bojament competitiu. La riquesa cultural i humana , però, el seu " al·licient " econòmic obliga- fins i tot a les entitats bancàries- a fer-los ofertes adients a les seves característiques més personals i abans menystingudes. Sortosament ja ha quedat ben enrere l'estúpida idea que ens treien la feina. Són ells qui ens pagaran les nostres pensions i mantindran l'estat del benestar tan desitjat i esperat per tot arreu. Aquests antics dimonis amb banyes mantindran l'escola pública dempeus, amb més recursos en el futur, amb més colors, aromes i somriures nous de cada dia. L'arribada a les nostre escoles és un nou començament pel nostre país per dir-nos cap a on volem anar: qui som , què parlem i què estimem.
Com a valencià, també la seva llengua em porta als carrers del poble i als camps, als ormeigs del camp, a les sèquies de l'estiu; a un nou món català farcit d'antics i novells mots mil·lenaris que reneixen ara amb més força que mai.

Josep Ramon Gregori

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepgregori

josepgregori

19 Relats

7 Comentaris

14985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Josep Ramon Gregori i vaig néixer a un poble petit de València, Potries.

Des de l'any 1996, visc i treballo a Catalunya , a una aula d'acollida que rep alumnat nouvingut.

Aquest és el meu espai personal:
http://josepgregori.blogspot.com/
http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/
Espero els vostres missatges.
Gràcies i salut,
Josep
joseppotriessafor@gmail.com