Les escoles a Gaza المدارس بغزة

Les escoles a Gaza المدارس بغزة
L'atac el dissabte disset de gener a l'escola de les Nacions Unides a Gaza on van morir dos menors de 7 i 5 anys , va colpir i indignar tota la comunitat internacional per la resposta desproporcionada de la incursió de l'exèrcit israelià, engegada- dissortadament- el passat 27 de desembre de 2008 arran la fi de la treva entre Hamàs i Israel.
Malgrat tot,el govern de Tel Aviv ha continuat els atacs i bombardejos sobre Gaza, des del mar, per aire i per terra, sense fer cap mena de concessió als intents de mediació d'Egipte i Europa. En comptes de tenir una voluntat de seure a una taula de negociació amb Hamàs per pactar el final de llançaments de míssils casolans contra territori israelià -condemnables també del tot- i acabar amb el bloqueig que escanya fins a l'extenuació el poble palestí, Israel, tanmateix, ha incrementat, dia rere dia, el seu acarnissament sobre la població de Gaza; ha tancat el pas de Ràfah que possibilita l'entrada de tota mena de necessitats vitals des del veí Egipte: queviures, petroli, maquinària de tota mena, medecines pels malalts... Al capdavall, es vol escanyar la vida normal d'un poble i dur-lo cap a un atzucac sense sortida.
Com es pretén , doncs,bastir una pau segura a la zona amb bombardejos indiscriminats, la censura informativa, la psicosi de defensar-se amb atacs indiscriminats , bombes de raïm il·legals , que només atien els sectors més extremistes dels sectors que encara no reconeixen Israel? Quines intencions hi ha al darrere de bombardejar una escola de l'ONU amb milers de refugiats a dintre? L'escola és un símbol de pau; és i cal que esdevingui un entorn pacífic d'aprenentatge, convivència i construcció d'un enteniment entre un estat palestí independent i un Israel segur, amb unes fronteres ben delimitades que ajudin al creixement de dos països veïns que estan obligats a entendre's i a viure junts a la zona més convulsa del món.
La solució és ben senzilla: cal seure a taula i solucionar el problema plegats. Una taula ben parada com les que hi ha a les escoles d'arreu del món i havia a Gaza abans que les bombes trenquessin el diàleg amb el guix i la paraula.