Vaig dir-li al vent

Un relat de: almodis316

Vaig dir-li al vent; ja sóc aquí,
vaig dir-li al vent; ja no puc.
Em va respondre...
Nineta dels meus ulls, no pateixis,
amb la meva boira el sol taparé,
i amb una bona ventada et faré vibrar.
Vaig dir-li al vent; tinc fred,
vaig dir-li al vent; no sóc feliç.
Em va respondre...
Nineta dels meus ulls, no tinguis por,
ja que amb una ventada del sud t'il·luminaré,
i amb el fred de tramuntana et faré somriure.

Comentaris

  • Qué bonic![Ofensiu]
    Marina Ramírez Gallardo | 11-09-2008 | Valoració: 10

    et poso un 10, si señor!

    m'enanta, el psaré en preferits!

    t'he agregat al msn
    sóc la marina.bsk@hotmail...

    un petó!

    marina.

  • Felicitats![Ofensiu]
    blaiv74 | 17-08-2008 | Valoració: 10

    No te gaire rima, però és molt bonic i tendre.
    M'agradat molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: