Enyorança

Un relat de: almodis316

Avui ja fa uns quants dies que l'Ari m'ha marxat. No hi ha cap problema perquè sé que s'ho estarà passant de luxe, però se'm fa estrany, molt estrany. Ella sempre havia sigut la que em trobava a faltar a mi, igual que les altres de la colla, però ara que se m'ha anat, noto un buit.
Sempre és ella la que em truca per veure com estic,la que em diu que torni ja d'esquiar... sense cap mena de dubte, primer és ella la que m'enyora.Aleshores puc dir, que ara sóc jo la que vol que tornis ja amb un cubà ben i ben format.
Suposo que te la debia fa molt de temps ja que tan tu, com les altres sempre m'enyoreu quan no hi sóc. Ara és la meva tasca.Per acabar, la frase:t'estimo.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: