Et segueixo estimant

Un relat de: almodis316

Estimava els seus ulls ametllats, el seu caràcter rebel, les seves converses intel·ligents. Estimava el seu somriure, el seu orgull vers a mi. La seva habilitat per escoltar, també, la seva per enfadar-se. Estimava les seves paraules, les seves expressions, els seus escrits. La seva originalitat, per descomptat. M'agradava trobar-me'l a tot arreu, fos on fos. Sigués creuant-nos els ulls, o amb un "EI", més fred que el pol nord. Sempre, al cap i a la fi, hem tingut problemes. Sempre has cregut, per part meva, que em dominava la hipocresia, la inmaduresa...
Ara, en aquest escric, et dic: he crescut.He après a veure les coses d'una altra manera. De valorar el que tinc.Em dol dir-te que segueixo estimant la teva persona, els teus ulls, el teu somriure... Llegeixis o no, aquest text, sé que sabràs per qui va dirigit. Segurament arribarà un dia en que ens trobem i no aguantem més, necessitarem parlar-nos. Vencerem l'orgull, i tot acabarà amb una llarga i intensa abraçada. Només et demano, espera'm. Deixa'm creuar amb tu. Deixa'm ser l'altra meitat. El teu costat dolent, si ho vols. No t'ho creuràs, però et segueixo estimant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: