Et segueixo estimant

Estimava els seus ulls ametllats, el seu caràcter rebel, les seves converses intel·ligents. Estimava el seu somriure, el seu orgull vers a mi. La seva habilitat per escoltar, també, la seva per enfadar-se. Estimava les seves paraules, les seves expressions, els seus escrits. La seva originalitat, per descomptat. M'agradava trobar-me'l a tot arreu, fos on fos. Sigués creuant-nos els ulls, o amb un "EI", més fred que el pol nord. Sempre, al cap i a la fi, hem tingut problemes. Sempre has cregut, per part meva, que em dominava la hipocresia, la inmaduresa...
Ara, en aquest escric, et dic: he crescut.He après a veure les coses d'una altra manera. De valorar el que tinc.Em dol dir-te que segueixo estimant la teva persona, els teus ulls, el teu somriure... Llegeixis o no, aquest text, sé que sabràs per qui va dirigit. Segurament arribarà un dia en que ens trobem i no aguantem més, necessitarem parlar-nos. Vencerem l'orgull, i tot acabarà amb una llarga i intensa abraçada. Només et demano, espera'm. Deixa'm creuar amb tu. Deixa'm ser l'altra meitat. El teu costat dolent, si ho vols. No t'ho creuràs, però et segueixo estimant.