Vacances de Nadal

L'Euli i la Lorda eren dues germanes que només es portaven un any i mig , per això sempre ho havien compartit tot, jocs, amics, escola, afeccions, eren unes germanes amigues, que sempre es movien dintre del mateix mon.
L' època de l'any que mes els agradava era el Nadal, i sobretot les vacances de l'escola en aquells dies.
Ja començaven els preparatius de la gran festa, el diumenge abans de plegar per vacances de l'escola.
Aquell dia, esmorzaven d'hora i mentre tant la mare enllestia la feina de casa, elles dues marxaven amb el pare a la muntanya, anaven a cercar un tió ben gros i caganer, que els portaria regals i dolços la nit de Nadal, també ajudaven al pare a recollir la molsa per a muntar el pessebre, i si en trobaven també collien pinyes, perquè a la mare li agradava molt de barrejar-les amb la llenya que cremaven a la llar de foc.
Quan ja ho tenien tot recollit, el pare entatxonava el tió a dintre del cotxe com podia i tornaven cap a casa amb tota la mercaderia.
A la mare li havia anat molt be que la deixaren tota sola a casa, perquè en un moment havia preparat tots els espais lliures de mobles o guarniments per que quan arribessin poguessin muntar el pessebre i posar el tió en un lloc còmode i fosquet.
El pare carregava el tió a coll i de seguida el posava al rebost, al costat de la nevera, i les nenes sense perdre ni un moment, li portaven una tassa plena d'aigua, una bona llesca de pa que la mare s'encarregava de tallar, i un tomàquet maduret; per començar amb tot això el tió ja en tenia prou i de sobres. Però l'endemà al matí tenien l'obligació de tornar a portar el menjar fresquet al tionet.
De seguida muntaven el pessebre, elles dues miraven com el pare, amb molta traça i amb uns trossos de suro, feia unes muntanyes precioses, que envoltava de molsa, la mare quan estava tota sola ja havia posat un paper de fons amb estels molt lluents i unes muntanyes llunyanes, amb el paper de plata de la xocolata feien el riu, i seguin el curs del riu, tot de pedretes, posaven un pont, i dintre del riu i posaven ànecs, tenien un pescador i una senyora que rentava la roba a sobre d'una pedra.
Mentre tant les dues germanes estaven molt distretes amb el riu, el pare posava les llums a la caseta del naixement, i també al foc dels pastors de l'anunciació, i de seguida els hi deixava posar la resta de figuretes i totes les casetes i arbres que hi cabien, i molts animalets escampats aquí i allà.
La mare tota sola havia guarnit la casa molt bonica, amb boles de colors i cintes lluents, i també havia posat llaços vermells a totes les portes.
Ara només quedava esperar les vacances, que semblava que no arribarien mai mes, i això que a l'escola s'ho passaven d'allò mes bé.
Des de feia alguns dies que cantaven nadales, feien treballs amb fusta, amb paper i amb fang.
També feien unes felicitacions pels pares molt boniques, i recitaven un vers que a poc a poc els hi havia ensenyat la professora per dir-lo el dia de Nadal a l'hora de dinar .
Però tot arribava i las vacances també, i el dia vint-i-un de desembre al migdia ja van plegar, i després de dinar ja no van tenir classe.
El dia vint-i-dos al matí, tenien una cita amb la tele, perquè cada any veien el sorteig de la loteria nacional en directe; a elles els premis que donaven no els feia perdre la son, però que els nens cantessin els números d'aquella manera que ho feien, si que els feia molta gràcia, i a més a més, el seu amic Jaume, que vivia unes quantes cases mes avall, també ho mirava i per saber que tots eren puntuals a la cita, l'avia del nen picava a la porta i els deia que el net ja estava apunt i que venia a mirar si elles també ho estaven.
Aquell matí ja no tenien temps de res mes, perquè en acabar la loteria, tots els programes de la tele parlaven del mateix; entrevistaven als nous milionaris, ensenyaven les administracions de loteria on s'avia venut el número guanyador i sense adonar-se'n es feia l'hora de dinar.
La mare aquells dies sortia molt a comprar, perquè s'encarregava de fer el dinar per a tota la família i es quedaven moltes hores amb la seva iaia, que les distreia amb qualsevol cosa.
La bona dona els hi feia un futbolí amb un tros de fusta, quatre claus i unes gomes elàstiques, i amb unes bales de vidre les feia corre amunt i avall per tot el circuit com si fos una professional.
També els explicava contes, posant una veu diferent per a cada personatge, les nenes gaudien d'aquests moments com mai.
Per fi arribava el dia vint-i-quatre a la nit, les dues germanes ho esperaven des de el moment en que s'havien llevat, visitaven el tió a totes hores, perquè el trobaven molt gros i pensaven que amb tant menjar com s'havia empassat el molt gormandet, els cagaria un munt de coses bones i boniques.
La mare havia preparat per sopar una sopeta de peix que els permetria de posar-hi uns crostonets de pa fregit dintre del brou, i per tall menjarien cuixetes de pollastre rostides amb prunes i pinyons.
Les nenes trobaven que les hores no corrien, però per fi es varen asseure a la taula i van començar a sopar, els pares, la iaia, l'oncle i elles dues; quina festassa que farien!
En acabar el sopar, la mare va encetar una taula de torrons de xocolata amb avellanes, i una altre de Xixona tou, perquè a la iaia li agradava molt.
Ii per fi el pare es va aixecar de la taula i va anar a buscar el tió, el va posar estirat damunt d'una caixa, tapat amb una manta de quadres i va portar el bastó de boix que feia servir per anar a buscar bolets.
Les dues nenes ja estaven palplantades davant del tió.
L'Euli ja tenia el bastó a la ma esperant que el pare li dones les instruccions, per poder començar la cançoneta i donar-li un fort cop a l'esquena al tronquet.
I així ho va fer, tots a l'hora van cantar... caga tió, caga torró, d'avellana i de pinyó, si no vols cagar, et donarem un fort cop de bastó!
Just en acabar la cançó, es va sentir un fort soroll dintre de la caixa i la nena posant la ma a dintre, en va treure una ampolla de cava.
Tots els grans van picar de mans, i de seguida va agafar el relleu la Lorda, que ja feia estona que estava massa nerviosa per esperar el seu torn, i tornant a entonar la cançó, de seguida es va tornar a sentir aquell soroll tant esperat, i posant la ma a dintre de la caixa en va treure una taula de torrons, i després una altre, i així fins a cinc; ja tenien les postres per a totes les festes!
I ja finalment el tió els va cagar a cada nena un pare noel molt bonic, que feia musiqueta de Nadal.
En arribar aquest moment, les nenes ja no van tornar a picar mes el tió, perquè van saber que en cagar les joguines el tronquet havia acabat la seva tasca.
Aquella nit els va costar molt poder agafar la son, sempre els hi passava després d'un dia de sorpreses i de nervis, però finalment el cansament va poder mes que elles i van caure adormides en un somni profund.
El mati de Nadal, el pare les va despertar amb una gran sorpresa, - veniu a la nostre habitació - els va dir, i totes dues amb les sabatilles a mig posar, van corre darrere del pare que ja les esperava palplantat davant la finestra de l'habitació mirant cap el carrer, elles dues també s'hi varen acostar, i quina sorpresa! tot el carrer era ple de neu, tant blanca que fins i tot la claror els hi feia mal als ulls, encara mig tancats per la son.
La mare quan va saber que les filles ja estaven despertes, va posar un disc de nadales, i les anava cantant molt animada mentre feia el dinar.
En veure aquella blancor, de seguida es van vestir, molt abrigadetes, amb botes de pell als peus, unes gorres i unes bufandes de color vermell, també es van posar guants, i quan varen estar apunt, varen passar per la cuina a donar el petó de bon dia a la mare, que ja estava enfeinada preparant el dinar de Nadal, i van veure que damunt de la taula de la cuina, hi havia preparat un esmorzar boníssim, xocolata desfeta, i una plat de nata acabada de muntar, i les dues nenes van pensar que podrien gastar-li una broma al pare.
Van sortir al carrer amb un plat buit, que de seguida van omplir de neu, tanta com nata havien comtat que hi havia al plat de la cuina, i sense dir res a ningú, van posar el plat de nata-neu al costat de l'altre plat de veritat, i en començar a esmorzar, el pare va agafar la nata-neu i amb una cullera se'n va posar a dintre de la tassa de la xocolata.
Les dues germanes no es podien aguantar el riure, i el pare en provar la nata-neu va dir mig esgarrifat, - quina nata mes freda i poc dolça! - la mare i les nenes varen esclatar a riure i el pare els hi va dir, - així que os voleu riure de mi? - i agafant una altre cullerada de nata-neu, els hi va tirar per dintre del coll dels jerseis que portaven, i totes tres van tremolar de tant freda que la van trobar!
Es varen fer un tip de riure, però al final van esmorzar molt i molt bé.
Quan varen sortir al carrer per jugar una miqueta amb la neu, el pare els va ajudar a fer un ninot.
Els hi va quedar tant alt com el pare.
Li varen posar una gorra amb una borla al cap, una bufanda de ratlles, els ulls el varen fer amb uns botons negres d'un abric vell que la mare els hi va donar, en el nas hi varen posar una pastanaga molt llarga, i a la boca li varen posar una pipa de fumador, al cos i com si portés un abric, també li van posar quatre o cinc botons grossos.
El pare els hi va fer una pila de fotografies, unes al costat del ninot de neu, les altres a les escales de baixar a l'hort, unes davant de la porta principal de la casa, tot plegat una pila de records que guardarien per sempre mes.
L'oncle de les nenes, que era molt jove i juganer, es va posar un impermeable i des de dalt de les escales que baixaven a l'hort, es va tirar amb els braços i les cames obertes al mig de l'hort, i va quedar un forat amb tota la forma del cos del noi; les nenes reien tant que gairebé no es podien aguantar ni les ganes de fer el pipí.
Per fi va arribar l'hora de dinar, i tota la família es va reunir novament al voltant de la tau
la, la mare havia preparat escudella i carn d'olla i pel que tingués mes gana, un tall rodó amb suquet i verduretes.
Els grans van beure cava i tots van tornar a menjar neules i torrons.
En acabar de dinar, els grans van animar a les nenes perquè recitessin el vers que havien après a l'escola, i una darrera de l'altra i enfilades a dalt d'una cadira, van recitar el millor que van saber, i tant els pares com la iaia els hi van donar uns calerons de propina.
A la tarda van venir de visita mes oncles i cosins i tots plegats van jugar a la loteria.
A casa hi tenien uns cartrons amb tots els números de l'un al noranta nou; l'avia treia les boles del bombo, i tots marcaven el numero que es cantava amb boletes de blat de moro.
Els mes petits jugaven amb un de gran, perquè costava molt de trobar cada numero que es cantava tant de presa, però s'ho passaven tant be que la tarda va passar volant.
A l'hora de sopar, totes les visites es van quedar a menjar pa amb tomàquet i pernil, i després tots plegats van voler taronges, de tanta set que tenien.
En acabar de sopar, les dues nenes van voler anar a dormir de seguida, estaven tant cansades...! El dia havia estat tant divertit com esgotador!
El mati de Sant Esteve, es van tornar a despertar amb una sorpresa, la neu que havia caigut el dia de Nadal, a la nit s'havia glaçat, i la porta que donava al carrer no es podia obrir del gruix de glaç que havia quedat enganxat.
Però la mare va reaccionar de seguida i va anar a la cuina a buscar un pot d'aigua calenta, i molt a poc a poc, va anar tirant l'aigua per l'escletxa de la porta, fins que el glaç es va desfer i la porta que obria cap a fora va cedir amb la força que feia el pare empentant-la.
Tota la família va sortir al carrer a respirar l'aire fresquet de la nevada.
El Pare però es va posar a treballar amb una pala, fent un camí des de casa fins al mig del carrer; tots els veïns ho estaven fent, i així tothom podia entrar i sortir de casa, sense els problemes que havíem tingut de bon matí amb tanta quantitat de gel acumulat davant de la porta.
Abans de dinar, els avis dels cosins de les nenes, que s'havien tingut que quedar a dormir a casa d'ells per culpa de la nevada, van marxar a casa seva a peu, a buscar els canelons que la iaia havia cuinat el dia de Nadal al matí i que cada any portava per que els mengessin tots plegats el dia de Sant Esteve.
Mentre tant les mares van parar la taula i van preparar l'aperitiu i el rostit, la parella d'avis acompanyats dels Pares, varen marxar a l'aventura per cercar el primer plat.
Els avis amb els pares varen arribar just a l'hora de dinar, i els varen explicar els problemes que havien tingut per no caure amb el gel i el fred que feia pel carrer, però els van assegurar que els canelons havien arribat en perfecta estat.
Tots plegats varen fer tant bon paper a l'hora de menjar-los, que no en va quedar ni un a la safata.
A la canalla aquella neu els feia molta gràcia, però l'endemà de Sant Esteve, el pare va anar a treballar a peu, perquè el transport públic no funcionava, i l'home va trigar mes d'una hora en arribar-hi, i en lloc de posar-se davant de la màquina d'escriure, amb tota la resta de treballadors, van pujar al terrat de l'empresa a treure la neu que s'havia acumulat, perquè tenien por que pel pes de la neu, el terrat no s'enfonsés.
Les dues germanes van gaudir de les vacances amb els seus veïns i a l'hora amics del carrer, la mare a l'hora del sol les deixava sortir a jugar molt abrigades, i a la tarda es posaven a jugar amb nines, o amb la seva cuineta, també es passaven hores pintant contes.
D'aquesta manera i sense adonar-se'n es llevaven el dia trenta-un de desembre amb la il·lusió d'acomiadar l'any.
A la tarda la mare els hi va portar unes bosses de "cotillón" ; les nenes de seguida les van obrir per mirar que hi havia a dintre.
Hi varen trobar serpentines, paperets, un barret, un espanta sogres, un collaret de paper, i una trompeta, els hi feia molta gràcia poder acomiadar l'any amb una bona festassa, i també per que sabien que no les farien anar a dormir gens d'hora.
Una estoneta abans de sopar, la mare va voler que es posessin molt arreglades, amb uns vestits de festa, amb mitges i sabates de mudar, el pare també anava molt arreglat, fins i tot es va posar corbata, i la mare que era molt presumida es va posar un vestit amb lluentors molt bonic, l'avia també es va mudar i l'oncle va ser l'únic que va marxar de festa fora de casa.
A les deu de la nit varen sopar, i van mirar els programes de la tele, a tot arreu feien cançons i festes.
Allà dos quarts de dotze van ajudar a la mare a preparar els dotze grans de raïm, els van rentar i ven escorreguts els van posar dintre d'unes bossetes comprades per a l'ocasió.
A les dotze en punt, i al compàs de les campanades, van anar menjant els grans de raïm un per un; sempre li deien a la iaia que vigiles, no fos cas que tingués un ennuec, perquè amb totes les dents postisses, la iaia deia que no notava si s'empassava els pinyols o no.
Quan per fi varen acabar-se el raïm, tots plegats es van felicitar l'any fent-se petons i abraçades i les dues nenes van començar a llençar el "confeti" a sobre del cap dels grans, i les serpentines les feien penjar de la llum del menjador i les portaven enrotllades fins i tot al coll.
Es varen posar els barrets de paper i varen fer molt soroll amb les trompetes i els espanta sogres, perquè aquella nit no molestaven a cap veí, tothom feia la seva festa privada.

A quarts de dues de la matinada, elles mateixes van demanar als pares per anar a dormir, estaven molt cansades i ja no tenien ganes de fer mes gresca ni res de res.
Varen dormir tota la nit com un tronc, i quan es van llevar l'endemà ja van tornar a sentir la oloreta que feia la mare a la cuina, ja tornaven a menjar menú de Nadal; uns bons canelons i un rostit, però primer van esmorzar i van sortir a jugar una miqueta al carrer, la neu ja estava bastant desfeta, però encara es podia apreciar en algun racó on el sol no hi arribava.
De seguida de dinar, tota la família van anar a casa dels oncles a fer les postres, i van jugar tota la tarda amb els seus cosins, i com ja venien fent d'altres anys, aprofitaven per fer la carta dels reis; tots plegats anirien a donar-les als patges l'endemà.
I el dia dos de gener a la tarda, amb la mare, amb la tieta i els cosins, van anar a les galeries comercials, on un patge de Ses Majestats, recollia les cartes dels nens per donar-les tot seguit als reis.
La canalla estaven molt nerviosos i tenien una miqueta de por, per que el patge que havia vingut a recollir les cartes era el del rei Baltasar, i veure'l des de tant a prop els hi feia molt respecte.
El dia cinc de gener quan ja es feia fosc, feien una mena de cavalcada particular amb tots els veïns del carrer.
La mare de les nenes ho organitzava cada any; tota la canalla es posava en fila de dos, amb una tapadora d'una cassola a cada mà.
Les mares que hi podien participar portaven una escombra vella, i les encenien com si fossin torxes, i tots plegats fent una desfilada es posaven a cantar... Els reis, els reis, que tots son vells, que porten barretines i cascavells!
D'aquesta manera Ses Majestats els sentirien i trobarien cada casa sense cap problema.
La canalla estava molt il·lusionada, fins i tot els semblava que sentien els tambors de la comitiva reial que contestava a les seves cançons.
A l'hora d'anar a dormir deixaven les sabates al balcó, i preparaven un "pica pica" per als reis; unes galetes i vi moscatell, i pa i aigua per als camells.
De seguida que la mare els hi manava es posaven a dormir, però per mes que ho volessin no podien agafar la son, fins que el pare en veure els problemes que tenien per a poder dormir s'estirava al costat del seu llit, i els explicava histories de quan ell era petit, i finalment s'adormien.
Molt de matí, es despertaven i anaven de seguida a cridar els pares; els reis ja havien passat i els hi havien deixat un munt de regals per a tots!
Les dues germanes no sabien per on començar quan veien tants regals, en uns paquets hi posava el nom de l'Euli i a l'altre el de Lorda, ni havia que posava Pare i d'altres amb el nom de Mare, també ni havia amb el nom de l'avia i de l'Oncle. Quina feinada que els venia a sobre!
Passaven tot el dia jugant, i l'endemà que encara tenien festa de l'escola, encara jugaven mes, perquè ja s'havien adaptat a l'ús de cada joguina.
El dia que començaven l'escola, tenien permís dels professors per a portar una joguina cada nen, les dues germanes acostumaven a portar la nina nova que havien demanat, i tot el dia jugaven amb els amics de la classe.
Així havien passat les vacances de Nadal, i ja pensaven en les properes, perquè per a les nenes, era la millor època de l'any.
FI