URNES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
D’aquí poc estem de nou emplaçats.
Tornarem a exercir un dret de ciutadans.
Quan convé ens hi convoquen a tots,
volen que ningú hi falti a poder ser.

Espera... Si ho penso una mica més bé...
I aquests que sobreviuen al carrer?
Sense rostre ni sostre o sota un de precari,
que, amb pausa, furguen els contenidors.

Dotats d’un pal per a poder remoure el fons.
Un membre artificial procedent de la misèria,
que allarga el braç perquè la vista ho trobi:
Qualsevol resta que sigui aprofitable
pot arribar a esdevenir un tros de pa.

Com deixalles també ells són apartats.
Allunyats de la gent decent i ordenada.
De les persones que sí tenim dret al vot
i també opinions moderades sota control.

Res no canviarà gaire sota l’aixopluc de la llei.
Lleis protectores... de qui?.. D’ells potser?
No d’aquests essers d’una extremitat allargada,
que potser per aquesta necessària circumstància
els posem al marge de la resta de la humanitat.

Haurien d’opinar aquells dels qui res no en sé?
I si no en sé res, menys el que pensen. Pensen?
Podrien fer bolcar els braços de la balança.
No, no! Massa aventurat per a provar-ho.

Els hi neguem un paper que digui: sóc persona.
Així anirem uns mil•límetres amunt o avall,
tal vegada unes mícres a dreta o esquerra.
Res del que calgui que ens en preocupem.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com