Cercador
Una tarda de juny
Un relat de: lluna_trencada- Compartir:
Podia escollir entre moltes. Però em vaig fixar en aquella. Aquella on el sol hi brillava de manera parcial però intensa. M'hi apropava a poc a poc, pas a pas, sense pressa. No era lluny però vaig tardar una estona en arribar-hi. Mentre caminava em fixava amb les que tenia sota els meus peus; algunes més punxegudes, d'altres més erosionades. Són ben curiosos els dibuixos que es perfilen entre aquesta família de minerals. Jugava. Jugava a buscar animals, noms, rostres i espais entre aquests dibuixos naturals, caòtics, imprevisibles però perfectes.
Em vaig asseure a aquella que havia escollit. Notava la seva grandesa, la seva força, la seva fermesa a la meva pell. Em sentia part d'ella, part de la terra. Aquella posició em permetia una visió privilegiada del món que m'envoltava.
El mar. L'aigua del mar picant amb força a les roques uns metres més avall de les plantes dels meus peus. Unes roques treballades per l'artesania perfecta de l'aigua. El secret: la constància. Dia a dia, minut a minut, l'aigua treballa la roca.
El cel. Blau, net, tranquil dins la seva immensitat. Immens en la seva tranquil·litat. Algun núvol es mostrava tímidament tot deixant-se travessar per l'energia del sol. Un sol radiant, calent, viu.
La brisa. M'acaronava el rostre. Feia ballar els meus cabells, que acariciaven la meva esquena. Una brisa humida i salada dansant el seu ball. Un ball imprevisible però agradable.
Sentir, veure, olorar i tocar totes aquestes parts del tot em generava sensacions del més agradables. Em sentia intensament viva, intensament afortunada de poder ser i estar.
Em vaig asseure a aquella que havia escollit. Notava la seva grandesa, la seva força, la seva fermesa a la meva pell. Em sentia part d'ella, part de la terra. Aquella posició em permetia una visió privilegiada del món que m'envoltava.
El mar. L'aigua del mar picant amb força a les roques uns metres més avall de les plantes dels meus peus. Unes roques treballades per l'artesania perfecta de l'aigua. El secret: la constància. Dia a dia, minut a minut, l'aigua treballa la roca.
El cel. Blau, net, tranquil dins la seva immensitat. Immens en la seva tranquil·litat. Algun núvol es mostrava tímidament tot deixant-se travessar per l'energia del sol. Un sol radiant, calent, viu.
La brisa. M'acaronava el rostre. Feia ballar els meus cabells, que acariciaven la meva esquena. Una brisa humida i salada dansant el seu ball. Un ball imprevisible però agradable.
Sentir, veure, olorar i tocar totes aquestes parts del tot em generava sensacions del més agradables. Em sentia intensament viva, intensament afortunada de poder ser i estar.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]lluna_trencada | 27-06-2011
Gràcies Aleix per les teves paraules.
Una abraçada de colors,
lluna_trencada -
Deixar-se endur[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-06-2011 | Valoració: 10
Fantàstic! T'has deixat endur per la natura i ens has transmès totes les sensacions vitals que has viscut. Narrativa concreta, amb les paraules justes, les frases justes i unes fotografies exactes d'un lloc preciós. L'has dibuixat tan bé que ara mateix hi sóc. Enhorabona pel teu estil! Una abraçada.
Aleix
l´Autor
10 Relats
10 Comentaris
9159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Vaig néixer l'any 1985. Fa temps que escric però quasibé sempre les meves paraules d'amor, angoixa, tristesa, alegria, soledat... acabaven a la brossa.Un temps després vaig començar a guardar-los, per tal de poder recordar aquells petits moments de la meva vida, potser breus però molt intensos. Avui, tinc ganes de compartir-los amb tots vosaltres, doncs de tot i de tothom s'aprèn alguna cosa.
Una abraçada a tots i totes. No us oblideu de somriure!