Una proposta ben calculada

Estimada Maria,
Et preguntaràs que coi és això, perquè punyetes et faig arribar aquesta carta si ens veiem pràcticament cada dia. Doncs bé, la resposta és ben clara, he pres una decisió, i com que és molt especial, fins i tot diria que definitiva, he decidit fer-te-la arribar per escrit.
Potser hauria de dir que aquesta decisió la vaig prendre ja fa temps, al cap de poc de conèixer-nos, i encara podria concretar més: Va ser just després que féssim l'amor per primera vegada.
Sí, sí, ja sé que tot això sembla molt estrany, però deixa'm anar-t'ho explicant mica en mica, tingues paciència.
Ja saps que les meves relacions anteriors sempre fracassaven, i per mil raons diverses. Reconec que era un desastre, un egocèntric impresentable sense un mínim de sensibilitat cap a la parella. La situació s'anava degradant per moments, i acabàvem tirant-nos els plats pel cap cada dos per tres. Fins que tot se n'anava en orris.
Però amb tu la cosa pintava d'una altra manera. Des d'un bon principi vaig intentar agafar-m'ho diferent, i em vaig proposar una mena de fita. Ahir la vaig assolir, per fi, i el premi és el motiu pel qual t'adreço aquestes paraules.
Ho he anotat cada vegada en un full ben rebregat que guardo com un tresor a la butxaca. Quatre ratlletes verticals i una d'inclinada per agrupar els típics paquets de cinc.
Per això et vaig preparar un sopar especial, i per això reia tant, quan vaig tornar del lavabo després de rebolcar-nos pel tresillo. Venia de marcar la darrera ratlla, amb la que arribava al número que em vaig establir com a objectiu.
Maria, a una dona amb qui he fet l'amor tres-centes vegades en menys d'un any només li puc demanar una cosa més: Et vols casar amb mi?