Una mica de veritat

Un relat de: gypsy

La porta entreobre tot allò que no hem vist,
el desencís disfressat d'impotència fa camí,
enllà de tot el que hem construït -a poc a poc-
pensant que seria un bocí brillant de vida;
i al capdavall tot s'escola, no en queda res
de cap miratge, ni de cap somni imaginat en blaus
de cel, en llunes prenyades que esperen quietes
un destí de somni esvaït, de matinada perfecta,
tan sols l'emoció admissible de ser com som,
aliens a l'infinit que ens traspassa dins el viure
petit de cada dia -com ànimes perdudes que
cerquen una mica de veritat dins nostre-.



gypsy

Comentaris

  • Ànimes perdudes[Ofensiu]
    allan lee | 05-09-2011

    cercant una mica de veritat dins nostre...
    em fa la sensació d'un estat fràgil, quan la pell es deslliura de tot l'embalum protector, i quedem allà, exposats i tremolosos, encara sempre preguntant els perquès...m'ha emocionat i captivat, gypsy. una abraçada

    a

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

451011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu