"Una mentira bien compuesta, mucho vale y poco cuesta"

Mentides.

Creixen desmesuradament.
Corren sense control.
Però a qui li agrada ser mentit?

Veritats.

Poden fer mal, però tots volem saber-la.
Busquem la veritat. Les veritats.
Fins i tot les últimes, les més grans.


Doncs bé, tot i tenir aquesta ''pre''concepció d'unes i altres, cert és que és del tot innegable que el món es mou per grans (suposades) veritats. I indiscutiblement, el món es mou també per petites mentides. Només petites, perquè no hi ha cap boca humana prou gran com per ocultar una gran mentida. Si és tan gran, de manera implícita, ella mateixa acaba per descobrir-se.

Són boniques, les mentides? Doncs fan sentir-nos bé.
El fi justifica els mitjans? La mentida s' avantposa a la veritat?


Qui pot discutir-m'ho?;
Les relacions entre les persones, són sempre una mica hipòcrites. Mai es pot ser del tot sincer? No som prou forts per aguantar les autèntiques veritats? O potser no som prou intel·ligents per entendre-les?



Ens ensenyen que ser sincer és un valor. Que mentir és lleig, que està malament.

Però mirem com funcionen les coses...Parlem de l'art de mentir?