Una llum

Un relat de: Anònim

Quan l'únic camí
és pròleg de la tristesa,
quan l'únic destí
és un silenci confós,
quan no hi ha més remei
que caminar entre la boira
de l'obscura nit
pensaré en tu,
et recordaré
i potser una llum
hi trobaré.

Quan l'única veu
que em parla
és un fred vent,
quan cada nou dia
vesteix de dol
i una pluja salada
entela els meus ulls,
pensaré en tu,
et recordaré
i de ben segur
que una llum hi trobaré.

Comentaris

  • De nou,[Ofensiu]
    brideshead | 31-03-2006

    La tristesa i la melangia s'apoderen dels teus poemes d'amor... Quan et sembla que tot és perdut, que ja no queda camí per fer, quan t'envaeix l'enyor i sents que la persona a qui tant estimes no és al teu costat, només queda una possibilitat... pensar-la, imaginar-la i retrobar un llum d'esperança.

    Un altre bon poema, encara que segueixes amb aquesta tristesa que, de vegades, fa encongir el cor...

    Una abraçada i sort en l'examen!