Una gota...

Un relat de: Climenode

“… Pinto calaveres blanques sobre un fons negre de vellut.
Regalima l’aigua constant mentre n’hi ha que riuen implorant clemència.
La ciència distorsiona la imatge.
El soroll enreda el paisatge. I jo m’amago rera la fumera de l’olla a punt d’esclatar. Va home va, recull la pala que el gos t’espera i no te pas coixesa.
Llisca fins el basalt d’aigua de pluja i deixa-hi caure unes gotes de suor perquè coagulin amb la benzina i deformin les imatges al pas de la llum.
La llum de la farola que ara ja encenen més d’hora. La llum encadenada que encega la teva mirada. La llum reflectant que ara mateix estàs mirant. La llum que paralitza l’ànima i emblanquina la ment.
Glaçada tens la mirada, però és un gel sensible al calor que es desfà com un terrós de sucre al cafè. A flor de pell és glaç, més que glaç, la rosada glaçada que t’embolcalla. Però a la que el sol despunta i la teva pell nota la seva agradable escalfor, el glaç passa a ser suor i cau al basalt d’aigua sobrera que s’està a la vorera, esperant ser trepitjat pel proper vianant despistat. Mentrestant, la llum hi juga i es belluga provocant formes tornassolades amb les restes acumulades entre aquestes quatre rajoles escapçades.
La llum anel•lant, la llum transformadora, la il•lusió regeneradora que llueixes de bon matí després de la rosada quan només d’una passada et fregues els ulls perquè el tel de glaç acumulat regalimi avall en forma de suor, cap a la basa formada en aquella cantonada d’un carrer qualsevol.
Allà on la llum et pren, on la llum et sorprèn i el sol t’enlluerna i fa que la caverna en la que estaves visquent quedi enrera, junt amb la sobrera bromera que s’escola pel clavegueram.
Obre els ulls i pensa: Un nou dia que comença...”


Comentaris

  • Encantat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-08-2006 | Valoració: 10

    És un crit violent a l'esperança? Realisme pur i dur? M'ha encantat. Estic encantat. Encantat per l'asfalt d'un carrer solitari com l'angoixa d'una persona que acaba de perdre una cama... o potser estic delirant. Però realment m'ha encantat. I també la manera com jugues amb les paraules.

  • Un estil molt diferent![Ofensiu]
    Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 7

    Uses molt de la fantasia i del surrealisme, però, en general, també s'agraeix una mica lo diferent.
    Aquest... és un relat estrany. Però m'ha agradat per la seva originalitat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Climenode

Climenode

8 Relats

16 Comentaris

8924 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Sempre he pensat que l'escriptura es una manera de canalitzar la meva manera d'entendre el món i que em permet equilibrar el que penso amb el que sento i el que sóc. Fa temps que escric però sempre per a mi i poc a poc vaig començar a trobar la necessitat de compartir-ho. Ara fa poc que sóc aquí i que navego entre milers de relats de persones que com jo escriuen pel plaer d'escriures o desfogar-se o simplement construir quelcom amb sentit per un mateix, per als altres o ves a saber.... I m'agrada... m'agrada respirar aquest ambient i sencillament deixar volar la meva imaginació..... aprendre a cada esbatec d'ales una mica més de cada persona que escriu, omplir-me de somnis i escriure a cor obert!!!!