De com mirar i veure-hi clar....

Un relat de: Climenode

" Si pogués retenir la meva pròpia imatge en el cervell potser m'ajudaria a entendre que és el que els altres veuen de mi, que és el que pensen quan em veuen? com em veuen? quina imatge els dono? i que és el que el reté, els allunya, els repeléix o els atrau a simple vista de mi? Que transpiro? Que?
M'agradaria ficar-me dins els seus petits caperrons i esbrinar-ho o veure'ls parlant de mi, quan jo no hi sóc…perquè saps que no tothom és transparent. Hi ha qui es com un mirall autoreflectant que l'únic que hi veus quan mires és el que tu amb els teus ulls i el teu cor vols que sigui i et construeixes una imatge que t'acabes creient. Així doncs és molt difícil arribar a conèixer aquella persona, treure-li del davant aquell mirall que tú com a observador li has col·locat sense adonar-te.

Avegades som tant intel·ligents que captem aquesta inocencia dels altres i els enganyem autoenganyant-nos a nosaltres mateixos i contribuint a mantenir el mirall que l'innocent ens col·loca per tal de no desencisar-lo i amb el temps t'acabes acostumant a que cada observador et col·loqui un mirall fet a mida.

La rutina porta a viure en la mentida, a girar l'esquena a la veritat, a la sinceritat que hauria de guiar les nostres passes. La sinceritat que sovint els altres possen en les seves paraules quan se'ns acosten i l'engolim al forat negre en el que s'està convertint el nostre cor.

Llegir els ulls fa mal… i avegades en fa molt… quan creus que els teus miralls no eren més que miratges de la teva ment possats en els altres… quan en comptes d'il·lusions al fons de les conques hi ha instal·lada la foscor, i ni tu mateixa ets capaç de retornar una imatge coherent del que estàs veient, el mirall cau a terra i es trenca…

El mirall de la teva ingenuitat comença a fer aigües mentres t'adones que allà on creies veure-hi quelcom, allà on sempre havies cregut veure-hi una porta oberta, només s'hi alça un mur. Una paret fosca, metàl·lica que ha baixat d'un cop sec, guillotinejant totes les teves esperances de voayeur….

Comentaris

  • Mirant als ulls[Ofensiu]
    sagastum | 22-08-2006

    Abans que tot agrair-te el teu comentari, em seguire passant per aqui...
    Sempre he pensat que com es veu cadascú a si mateix depen en gran part de l'estat d'anim del moment, pero en canvi com et veu la resta de la gent depen moltes vegades dels prejudicis que pugui tenir cada persona i certament tampoc m'ha preocupat mai. No negaré que el que si m'agradaria saber es que pensa de mi la gent que més coneixo, la més estimada, ja es la que mes hauria de valer, ja que hauria de ser la més sincera, tan si es per a be o per a mal. Sempre intento mirar als ulls d'aquestes persones, o potser es que, degut a males experiències ja no em fio i em costa creure el que em penso que veuen.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Climenode

Climenode

8 Relats

16 Comentaris

8924 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Sempre he pensat que l'escriptura es una manera de canalitzar la meva manera d'entendre el món i que em permet equilibrar el que penso amb el que sento i el que sóc. Fa temps que escric però sempre per a mi i poc a poc vaig començar a trobar la necessitat de compartir-ho. Ara fa poc que sóc aquí i que navego entre milers de relats de persones que com jo escriuen pel plaer d'escriures o desfogar-se o simplement construir quelcom amb sentit per un mateix, per als altres o ves a saber.... I m'agrada... m'agrada respirar aquest ambient i sencillament deixar volar la meva imaginació..... aprendre a cada esbatec d'ales una mica més de cada persona que escriu, omplir-me de somnis i escriure a cor obert!!!!