una bona estona (equívocs)

Et vaig veure per primer cop aturada davant del semàfor. El temps anava canviant de color: ara verd, ara vermell, ara verd, ara vermell; però tu, totalment absent al seu moviment, feies mitja volta i engegaves quatre passes curtes, gairebé circulars, d'aquelles que no vols que et portin enlloc, simplement que ajudin a fer córrer l'estona.
Després vas encendre un cigarret, i fumaves amb parsimònia mentre et repassaves les mitges. La mà esquerra baixava fins als genolls i acaronava amb cura totes dues cames, distribuint amb indiferència l'enreixat negre que les envoltava.

Vaig aturar-me a la cantonada i llavors em vas veure. El soroll punxegut de les sabates de taló va augmentar progressivament mentre t'acostaves. Vaig encanyonar, la nou del coll semblava més grossa que mai.

De més a prop es van començar a dibuixar els llavis atapeïts de vermell i va aparèixer per primer cop aquella seductora mirada, carregada d'un irresistible magnetisme.

-T'agradaria passar una bona estona, reiet?- vas deixar anar.

I se'm va il·luminar la cara.

Tot enfilant el carrer agafats de la mà pensava en la sort que havia tingut, encara no em creia que un paio tan lleig com jo hagués lligat amb una noia tan maca.