Una abraçada...mitja vida.

Un relat de: paparola

Una abraçada ,
omple una vida,
una mirada teva,
remou la meva anima,
he tornat a sentir ,
papallones a l'estomac.
Sento l'enamoramenta de la primavera.
Em desperto i penso amb tu,
feia temps que no sentia fantasia,
se que em despertaré,
se que veure el mon real,
i igual tu no hi seras,
però sense voler,
has tornat a mi un sonriure.
Has tornat a fer-me sentir viva,
per que soc capaç de sentir.
Encara soc capaç de sentir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer