Cercador
Una abraçada...mitja vida.
Un relat de: paparolaUna abraçada ,
omple una vida,
una mirada teva,
remou la meva anima,
he tornat a sentir ,
papallones a l'estomac.
Sento l'enamoramenta de la primavera.
Em desperto i penso amb tu,
feia temps que no sentia fantasia,
se que em despertaré,
se que veure el mon real,
i igual tu no hi seras,
però sense voler,
has tornat a mi un sonriure.
Has tornat a fer-me sentir viva,
per que soc capaç de sentir.
Encara soc capaç de sentir.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol