Un xic d'intimitat, per favor

Ja no es valoren les coses com abans. La intimitat per exemple. Entre tanta globalització, e-mails, bluetooth i parides per l'estil, li hem donat una puntada de peu a qualsevol tipus de privacitat.

Ahir, per exemple, en mig de l´autobús atapaït de gent, una noia va decidir que el transport públic era un lloc tan bo com qualsevol altre per a enviar al seu xicot a fregir espàrrecs. I ni curta ni mandrosa es va embolicar en una discussió davant la mirada incòmoda dels passatgers. Vàrem assistir violentats a tota una llista d'insults i retrets mentre buscàvem un lloc on posar la mirada. La dicusió va anar pujant de to i com es veu que el personatge en qüestió no cedia als seus arguments, l'ofesa li va passar per la cara totes les seves infidelitats. Es veu que el molt canalla la va enganyar amb una amiga seva. De la noia, dic. Aquesta va deixar clar que no tenia temps que perdre amb un individu de tan poc seny i davant la proximitat de la seva parada, li va penjar el telèfon donant per resolta la discussió i la relació. Si senyora. Molt ben fet. Amb aquesta gent no val la pena ajuntar-se. Si és que aquest crápula no et mereixia, pobreta meva.

En fi, que ho tinc clar. Per a un servidor, la intimitat encara és un luxe.