Un vodka, si us plau

Quan va travessar la porta del bar ja es notava que allò no era normal. De seguida que va ser a dins va caure en rodó. Ningú no es va moure. No sabíem que fer. Finalment la senyora que era asseguda a la taula del costat de la porta, que es veu que era metgessa, s'hi va acostar i amb una mica d'aigua a la cara i un parell de plantofades el va reanimar de seguida. Vam asseure l'home en una cadira, -ara sí, tothom col·laborava-, i el cambrer li va portar un got d'aigua que no va voler ni provar. Estava blanc com un cogombre i algú va proposar que li donessin conyac però la metgessa va dir que no, que encara seria pitjor, per no se què de les vasodilatacions. El que va proposar ella fou que li toqués l'aire. El vam voler aixecar de la cadira però l'home va dir no se què en no sé quin idioma i ens vam quedar tots garratibats.
Entre tots vam començar a interrogar-lo per esbrinar com es deia, qui era, d'on venia... No hi va haver manera, ningú no el va entendre de res. L'idioma que parlava semblava del nord, del nord d'Europa vull dir... rus o quelcom similar. Al cap d'una estona de divagacions en què fins i tot la conversa va pujar una mica de to, l'home va demanar un vodka. Això ho vam entendre tots. Aquell que havia proposat que li donéssim conyac va reiterar que no anava mal encaminat i una senyora que s'ho havia mirat tot des de la taula del racó va manifestar-se obertament en contra de l'alcohol, sobretot a aquelles hores del matí. Tots la vam fer callar, fins i tot aquell home que acabava de beure's d'un glop el vodka que acabava de demanar. Després es va aixecar i dient una paraula en rus o... allò què dèiem, un idioma similar, va agafar la porta i se'n va anar mentre els que érem dins el bar el veiem marxar carrer avall, tranquil·lament.
Immediatament es va obrir una nova discussió sobre les maneres que tenia la gent per esgarrapar una copa de franc. A cinc minuts per les nou del matí, el bar va quedar buit i el vodka per pagar.