La voyeur

Vora l'aigua es descalçà les espardenyes i amb angúnia hi introduí els peus, poc a poc. Un calfred travessà el seu cos de baix a dalt, rissant, com en una descàrrega de passió, tots els seus pèls. Submergí les llargues cames, bessons, genolls, cuixes i en arribar l'aigua al seu sexe, una nova descàrrega travessà el seu ventre provocant-li un estremiment que doblegà les seves cames caient tota ella dins el mar blau de Sant Feliu.
Això no passava perquè sí. Ja feia estona que parlaven, ella i les seves amigues, d'experiències viscudes recentment, aquell mateix estiu. I ho feien amb tot detall, bé, especialment l'Anna que es desfeia cada cop que parlava d'un tal Arnold, suec, ros i ben plantat. Però ella, l'Ester, que ara nedava amb ganes prop de les roques, no era tan llançada i per això escoltava amb avidesa els relats de l'Anna. Ella, l'Ester, era més reservada, això de sortir a lligar a les discos i flirtejar amb els turistes no anava amb ella, preferia passejar pel passeig els vespres d'agost i contemplar els joves a la platja. S'asseia al mur, de cara al mar i, dissimuladament, això si, escrutava l'arena veient els qui jugaven, sopaven i bevien o als qui, entortolligats i allunyats del món, s'estremien entre carícies i petons, cada cop més apassionats i prohibits. De vegades feien l'amor, inconscients de ser el blanc de mirades indiscretes, com la de l'Ester, que, de seguida, sufocada i humida, reprenia el camí del passeig fins que en una gelateria desfeia el seu ardor en dolça xocolata negra.