AMARGA FITA FINITA

Engoleixo a grans glopades
el temps ignot que em queda.
En perdo, a voltes,
molt sovint,
el gust amable i dolç del trajecte.
Esdevé metzina,
gris i ferotge,
amarga fita finita.
No m'és desconegut
el llacós camí
que encara he de trepitjar,
hi he fet via mil vegades,
coixejant i amb descoratge,
mastegant paraules que no he dit,
malauradament.
Davant meu, tanmateix,
el temps és llarg encara,
ho suposo amb delit.
Potser m'erro,
ho he fet tantes vegades...