Absència

Son fredes les nits
mancades de tu
i llargues,
perennes,
d'opac color
sense matís.
Al moll dels ossos
s'empelta el neguit
i els corca,
insistent,
amb absoluta malenconia.
Quan ja amb l'albada,
el meu cos desvetlla,
queden encara,
cosits a l'ànima,
remors teus,
ressons de tu,
la teva essència
lligada a mi.