POEMA DIFÍCIL PELS CASTELLANS

Llisco sobre les llambordes
curulles de gel llefiscós del flagell veí
i m'aixoplugo dels llampecs llunyans
que fan llufa al llindar del castell.
Lletrejo els mots que em vetllen en llarga lletania
i desvetllo, per si de cas,
els fills adormits a les lleres dels rius.
D'allí en llevaré lliris i plomalls i clavells i llessamí
i els lliuraré, altra vegada, a qui em colla i llasta.
Perquè jo, lluny de davallar al nivell d'ells
vull bastir llaços de llum amb qui lluminària vulgui.
Ah però, si llancen els clavells, els lliris i els plomalls
i amb eixa llum llambreguen les llances,
lladro i llengotejo
davant dels llops i els llimacs llicenciats en velles lleis
i m'allunyo sense llangor
de qui em talla la llengua i em lleva la llibertat.