Un trio molt particular al Casc Antic

M'encanta del teu poema la teva austeritat tan sumament sensual, directa, madura, egoista, despiadada, i per això tan estimulant. Un petó gran. Les cames de la fotografia són teves? Si ho són... un altre petó.

Més que un comentari se m'ha ocorregut que el millor seria enviar una fotografia de la cara que, ara mateix, poso. Estic rient amb cara de burro (això últim és exògen al teu poema, tranqui). No sé, aquest poema m'ha fet riure... no m'ho esperava.
Però té, evidentment, molt més que el simple xoc visual de dues ombres follant en un carrer estret... té un missatge amagat.
Molt bon poema.

Una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

Diuen que el sol representa la figura del pare i la lluna la de la mare. No sé si s'hi afegeix la idea que un ilumina el dia o exterior i l'altra la nit que té un sentit més reflexió, interior i íntim.

És interessant el comentari de més avall referent al fet que el moviment de l'ombra ve donat pel moviment del sol i que és aquest qui les genera.

Hi ha un sentit d'obligació reiterada, cíclica, observada i natural en el gaudi de les ombres que exposes.

El Sol , provoca ombra i s'ho mira.
No pot fer-hi res, va amb ell provocar ombra.
Els edificis s'han acostumat, per la proximitat, a les carícies de les seves ombres, quan es freguen, amb el pas lent de les hores, coincidint amb el recorregut del Sol, que se'ls mira de tots costats, perquè es puguin acariciar.
El Sol s'ho mira i els hi acaricia l'esquena a ells.
Mentre, ells, es miren l'ombra.
Els acaricia, per separat, no pot gaudir de les ombres.

Tens la capacitat de llegir en el mon.
De provocar-me diferents lectures dels teus relats, el comentari es una d'elles.
Gràcies

El mascle s'ho mira, i tu?
Follen per a tu.

gràcies

de la dona

l'home s'ho mira

sols pot intervenir
si besa a la dona
que porta dins
per poder besar realment
a la dona que hi ha a fora
i que l'espera