Un somriure ,....no te preu.

Un relat de: paparola

El plaer d'un somriure,
no te preu.
Una conversa afectuosa,
no te preu.
El torna recolocar tot en la teva vida,
no te preu.
Al fer fugir l'engoixa,
al omplir-te amb tot,
al mirar al cel,
el contempla la lluna,
el veure juga uns nens,
el tenir uns pares,
no te preu.
El saber que hi han amics
que t'estimen,
el tenir una feina
que t'encanta,
que es humana,
no te preu.
El fet d'una mancance
fa moltes vegades,
que paguem el preu
de no saber quan rics som
fins que no valorem
tot el que realment tenim.
Pero curiosament,
les fustracions no deixen
moltes vegades que veiem,
que el sol surt cada dia,
tens dins teu molta vida.
Després d'un pas fosc,
ve una trepitjada clara.
Cami que hem d'omplir,
amb ganes de sortir d'una foscor
per compartir molt d'amor
que tots dintre temim.
Volguen cada dia,
intentar ser feliç.
Perque un somriure,
no te preu.

Comentaris