Un somni mal parit

Us explico una historia que es tan trista com indiferent, si no us l'expliques seria el mateix que si us l'explico.

Un dia en un somni vaig sentir que tu em besaves i que m'agafaves i que el meu coixi experimentava el que cap coixi ha experimentat mai. I jo no volia despertar, volia seguir allà, volia torna a sentir, volia seguir somian! però un soroll em va fer obrir els ulls i vaig tornar a veure un no res de color fosc, sense cap raig que ilumines un cami concret. I segueixo dien i pensan: amb lo be que anaven les coses, i millor que podien anar, quines ganes de complicar la vida, quines ganes de menjar més merda del terra, merda que et prepara la vida amb poca cura.

I ara torno a somiar que t'han vas com aquell dia que em vas girar el cap. I mai més he tornat a veure aquells ulls que em miraven com ningú m'ha sabut mirar, aquells ulls que em diuen T'estimu i que ara ja no saben dir res més que hipocresia. Però quan perds els sentits tornes per redera, m'abraces i em mires com aquell dia que les paraules ens sobraven tan que ni les mans sabien reaccionar, quan vam sentir la sensació de estar fen alguna cosa mal feta, la por de ser descoberts, les ganes de voler més.

I ara veig com un altre té el que jo vaig tenir uns instans, unes nits rápides i fugaçes, unes nits que es volen borrar però no saben com començar a eliminar, petons, abraçades i carícies. He vist altre cop la teva mirada però no s'ha creuat amb la meva, he vist com aquell T'estimu el tenen aquells ulls que no vull saber com son.

I ara, tornan a la realitat, posan els peus al terra penso... quines ganas de complicar la vida, amb lo be que anava i millor que podria anar!