Un petit amic

Ferran. Petit com una puça, fugaç com un estel rebel, inquiet com la curiositat de la vida mateixa. Una amistat de quinze dies. Tan poc temps per veure que hi ha persones que esdevindran quelcom més que éssers humans i podran canviar algunes coses, si més no, alguna petita vida, algun somriure.

Ferran. Imaginatiu com les marietes liles i fluorescents, ballarí com el salmó que neda a contracorrent, sensible i juganer com els dofins de ses illes, morè de pell com el cafè més dolç. Cabells de mel clara com el sol vell i torrat.

Ferran. Un petit glop de vi ple d'idees espontànies. Una mirada que il·lumina el més fosc camí de la nit.

I la seva maneta, tan delicada i forta com l'arrel d'un roser.

Una amic. Només de quinze dies, que avui m'ha dit : "No, no te'n vagis!", mentre m'estrenyia el braç. I ens hem promès que ens trobarem, més endavant, pel parc de davant de casa seva o per la platja on estiueja. Sí, la sort ens pot tornar a trobar.

I de penyora, una clau trencada que obre totes les portes que ell vulgui obrir. I un clauer de colorins perquè hi pugui desar més i més claus. El clauer dels somnis. De la vida, potser.
I potser ens tornem a trobar. Amb en Ferran. El meu nou amic, de només quinze dies, perquè avui se'n va.

Un follet amb un sac d'il·lusions damunt l'esquena, amb un munt de somriures per a la vida, de colors per compartir, de cançons per quan plou i fa sol, de contes divertits per als enfadats, d'estrelles per penjar-te una nit a la paret, de flors per decorar-te el jardí quan estàs trist...i d'abraçades tan infinites com l'immensitat del mar, plenes de força i bones paraules.

És el meu amic Ferran. Un follet de només sis anys. I una amistat de quinze dies que durarà tota la vida.