Un mitjó no es mor mai

Bon dia, Helena,

M’ha agradat molt llegir el teu comentari — sempre s’agraeix que algú s’aturi dos segons més del compte i no et llenci per la finestra a la primera.

Gràcies pel temps, per la mirada i per trobar-li el fil a una història que ja venia una mica… desparellada.

Una abraçada i gràcies per fer-me companyia en aquest petit caos tèxtil.

Bon dia, ireneagrafojo:

M'ha semblat un relat la mar de bé, original, ben escrit i a un ritme adequat, a través de frases curtes i adients.
Obres peu a altres temes més trascendetals a partir d'un tema quotidià.

I aquest mitjó és el gran protagonista, pren forma, va evolucionat durant tot el relat i acaba com acaba: fent nosa.

Que l'art de l'escriptura sempre t'acompanyi,

Helena

Moltes gràcies de tot cor pel teu comentari, m’ha fet molta il·lusió llegir-lo.

Em fa especialment feliç que t’hagi semblat original i que t’hagi fet pensar, perquè al final és justament això el que buscava amb aquest petit relat. Tens raó amb el que dius dels capítols: és una idea que dona per molt més, i no descarto tornar-hi algun dia i fer créixer aquest “mitjó” una mica més.

També m’ha agradat molt la reflexió que fas sobre les coses que es perden o deixen de tenir sentit… crec que tots hi podem connectar d’una manera o altra.

Gràcies de debò per les teves paraules, pel suport i per voler seguir llegint-me. És un regal.

Una abraçada!

M'agrada molt.

Fa pensar, és un bon relat, molt imaginatiu, molt més del que es sol trobar.

Trobo que potser hauries hagut de fer-ne varis capítols, que un sol possiblement és massa poc per un tema tant bo com el d'un mitjó desaparellat i desangelat.

Tots tenim coses que, com els mitjons desaparellats, tard o d'hora perden tot el seu sentit i van a parar a la trista brossa o fer una funció terciària com a màxim.

M'agrada molt el teu relat, hauré de procurar llegir-te sovint, t'afegiré enseguida als meus preferits.

Una abraçada sincera!!!

Moltes gràcies pel comentari!

M’alegra molt que t’hagi agradat el relat i que t’hagi fet somriure. La veritat és que tots hem tingut algun mitjó desaparellat amb una història curiosa darrere…

Gràcies de nou per llegir-me i per compartir la teva impressió!

Res de ficció i molta experiència en l'esdevenidor de qualsevol mitjó desaparellat, qui més qui menys ha passat per alguna de les vicissituds narrades. M'ha agradat com està escrit, descripció planera que fa somriure. Per cert, el Gegant pot ser un home qualsevol, o podria ser veritablement un gegant? En aquest darrer cas, el mitjó tindria les dimensions d'una flassada, i no sé si seria tan fàcil de perdre's... Enhorabona pel relat!

Gràcies, Eduard!
Totalment, hauríem de ser una mica més com els mitjons… aguanten el que els hi tirin i encara segueixen allà.
Mercès pel comentari!

bona. haurien de ser com ells. Reisilents. jajaja.mercès