Un llibre, un amic... i més

Un relat de: Llibertat

Què és un llibre? Molta gent et diria que són uns quants fulls enquadernats en els quals es narra una simple història. Però per mi no. Per mi un llibre significa molt més que això. Jo penso que cada llibre és món; amb els seus personatges, tots tan diferents l'un de l'altre; amb les seves il·lusions, emocions, sentiments…, i això és el que et fa somiar a l'hora de llegir-lo. Cada llibre transmet unes sensacions diferents, des de l'il·lusió que pot tenir un nen de quatre anys fins al terror que es pot sentir en una casa abandonada al vell mig del bosc.

Des de petita mai a faltat un llibre a la meva tauleta de nit, començant pels llibres més infantils, però no per això menys importants, i passant pels d'aventures, humor, terror, romàntics, realistes, i cada un d'ells amb el seu encant i peuliaritat.
Cada dissabte a la tarda, mentre la resta de nens i nenes de la meva edat estaven jugant al carrer, jo anava a la biblioteca, el paradís d'una lectora tan apassionada com jo, m'asseia en un racó i devorava un llibre rere l'altre. Viatjava amb el malvat John Silver fins alguna illa misteriosa perduda per l'Oceà Atlàntic i després anava a la Barcelona de l'any 3050 amb una màquina del temps que havia inventat algun professor tocat del bolet.

La veritat és que no tenia gaires amics amb els quals jugar a futbol o a fet i amagar, i ficar-me en embolics, però què més podia demanar si tenia els meus estimats llibres? I és que podríem dir que els meus amics d'infància vàren ser aquells personatges que reposaven als prestatges de la meva habitació, com ara Tom Sawyer i Huckleberry Finn, Jim Hawkins, i Phileas Fogg, entre d'altres.
És clar que, els meus companys de classe em deien que era un ratolí de biblioteca i totes aquestes tonteries que solen dir les criatures, però jo no li donava importància, perquè quan entrava en el meravellós món dels llibres era la persona més feliç del món.

Però un quinze de juliol, ara fa set anys, anava amb cotxe amb la meva família quan de sobte vam tenir un fatídic accident en el qual em va passar el pitjor que podia succeïr, vaig perdre la vista.

Per mi allò va significar la fi dl món, la meva passió, la lectura, s'havia esfumat. Què podia fer? Ja res no tenia sentit. Em passava els dies a la meva habitació envoltada per tots els meus llibres. Em sentia tan estúpida amb aquell munt de llibres al meu voltant, sentint aquella olor que feien, sobretot els antics, i no era capaç de llegir una sola pàgina! Estava tan desesperada que vaig arribar a odiar-los. Em sentia sola sense la companyia de personatges com ara Hércules Poirot, el Capità Nemo…
Però per sort tenia el recolzament de la meva família que m'animava a assistir a una escola per invidents. Al principi m'hi vaig negar però més endavant vaig decidir anar-hi. Em sembla que ho vaig fer més pels meus pares que per mi, però la veritat és que no me'n penedeixo.
Primer hi anava de mala gana, però mica en mica, vaig descobrir que, dins d'aquella immensa foscor en la qual estava atrapada en podia escapar per una porta anomenada il·lusió, la mateixa il·lusió que se sent, per exemple, el Dia de Reis. Era tan senzill o tan complicat com això.

Em van ensenyar a llegir gràcies al sistema Braille, però no només vaig aprendre aixì sinó que els llibres no poden substituir a les persones. Els llibres et poden fer sentir moltes coses però mai no et donaran comprensió, estima i tot el que et pot donar un amic.

Aquell accident em va canviar la vida però no sabria dir si per bé o per mal, perquè em va prendre la vista però em va obrir els ulls.

Sant Jordi 2002

Comentaris

  • Llibre | 15-09-2005

    A quina edat has dit? Als 13 anys?

    Doncs permet-me que et feliciti.

    Està ben escrit i ben estructurat. Entra en temes complexos com és l'amistat, la solitud... i tot dut de la mà de l'ideal que és la lectura. Els llibres.

    Hi ha idees molt vàlides, dins aquest text. en podem estar d'acord o no. Però són molt vàlides, penso jo.

    Com el fet que un llibre és un món... però mai no podrà substituir l'amor i l'estimació que ens pot donar un amic.

    I la darrera frase, ideal per tancar el relat: Aquell accident em va canviar la vida però no sabria dir si per bé o per mal, perquè em va prendre la vista però em va obrir els ulls.

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de Llibertat

Llibertat

5 Relats

7 Comentaris

5610 Lectures

Valoració de l'autor: 8.00