Un intent d'ignorar al destí

que el destí existeix. Que l'home, com a ésser humà, està predestinat a tot un seguit d'esdeveniments. Però al costat d'aquesta teoria, també he cregut que allò que triem de manera lliure, és el destí que ja tenim escrit. O sigui, que nosaltres pensem que triem davant de cada situació, però en realitat allò que decidim és el que el destí ja havia decidit que triaríem.

Buf! Què complicat que queda per escrit.

La sorpresa va ser meva quan algú, no recordo qui, ja fa temps, no recordo quant, em va dir que aquesta teoria del destí lliure triat existia, i tenia un nom.

No el recordo, però.

Potser em va prendr el pèl.

Aquest poema teu m'ha recordat aquesta idea, que més d'una vegada em ve al cap.

Sí: estic una mica... deixem-ho!

Salut!

LLIBRE

que no podem ignorar el nostre destí ni el podem eludir, però a mi m'agrada rebel·lar-me, si no hi estic d'acord amb el que m'ha tocat viure. Malgrat tot no podem obviar-lo. Hi ha qui diu que "Tot està escrit". No ho creus, Rosasp?

Petons.

Es un relat preciós, plé de realisme i claretat.
M'agradat molt.

Felicitats pel poema. M'agrada sobretot aquesta actitud rebel davant del destí. Jo l'entenc com el pes de les circumstàncies sobre la nostra vida, tant aquells aspectes més materials com especialment les influències que provenen del món invisible. Tant les unes com les altres no són absolutament inamobibles, sinó que amb el nostre esforç les podem fer variar fins a cert punt per bé que és bo conèixer-les i tenir-les en compte. En qualsevol situació, la llibertat humana és inal·lienable.