Un gran secret

Un relat de: gateta

Els meus suspirs s'escapen,
cada vegada que sento el teu nom.
Els meus llavis anhelen els teus,
desitjo besar-los, però no puc,

et sento tan aprop de mi,
però tan lluny a la vegada...
Nomes podem estar junts
a la llum de la lluna.
Perquè ella ens enten. Es nostra amiga,
i ens oculta dels ulls de la humanitat,
i en aquest precís moment podem per fi estar junts
encara que sigui un instant.
Però hem de deixar aquest SECRET,
perquè a algù devem respecte.
la nostra història no té final.
¿Per què mai no ens deixaran estar junts?
Però he intentat treure't del meu cor
perquè no tenim futur.
No puc estar sense el teu amor,
llavors has de pensar,
que davant de la gent
només sóc la teva amiga
¡Quin càstig!
Hem de guardar
la nostra història d'amor
como si fos UN GRAN SECRET

Comentaris

  • Ei molt bo[Ofensiu]
    sants78 | 29-12-2005 | Valoració: 9

    Molt bo gateta. Seguiré llegint els teus poemes ;) Petonets

  • es molt bo[Ofensiu]
    gatet persa | 08-05-2005 | Valoració: 10

    Aquest poema es un bo tema ja q tenir una relació en secret es molt dur, es dur de veure´l pero nomès dir q es el teu amic, quan t'agradaria poder dir q es el teu amor...

  • Els secrets[Ofensiu]
    OhCapità | 13-04-2005 | Valoració: 8

    d'amor, ..., és molt dur estimar-se en secret, no poder abastar els sue sentiments amb plenitut espai-temporal, i no només a la llum de la lluna, sinó a plena llum del dia, ..., és un castig? No no ho crec, mmm, frueix l'amor en la seva amplitut quan el puguis tenir ni que sigui per una bufada, ...

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: