Anada a New York

Un relat de: gateta

Aquesta història va començar una nit de revetlla de cap d'any del 1999. La història tracta d'una noia i dels seus amics.

L' 1 de gener de 2000, a la matinada, l'Eva va haver de ser hospitalitzada a Olot. Va passar dos dies al llit, fruit d'un atac d'asma per culpa de la pols d'una casa antiga i substàncies sospitoses. Per sort no li va passar res greu. Va estar ingressada tres setmanes. L'Eva es va posar a pensar en tot el que li va succeïr el dia 31 de desembre del 1999.

Aquell 31 de desembe del 1999, ella estava molt emocionada, no per l'entrada d'un nou any, sinó per l'entrada d'un nou mil-leni, en el qual tothom deia que el món s'acabaria. Ella era feliç, ho tenia tot, amor, felicitat i amistat. Però minuts abans de l'arribada del nou any va trucar-la el seu xicot, Carles. Li va dir que trencava amb ella, que només volia que fossin amics. Això la va afectar molt, la va deixar destrossada. El pitjor era que amb els amics amb els quals aniria de revetlla de cap d'any hi seria ell, i això la destrossava encara més.

Van arribar les 11:59 de la nit, i l'Eva va fer un esforç per menjar-se el raïm amb la família. Al cap de mitja hora li va trucar la seva millor amiga, l'Anna i se'n va anar cap a casa de'n Joan. Quan ja eren a prop, l'Eva no ho va poder aguantar més i ho va explicar tot. L'Anna li digué que es tranquilitzés, que ella estava segura que tornarien a estar junts algun dia.

A ca'l Joan, aquest els digué que s'havien retrassat molt. Van agafar el cotxe i van anar cap al lloc on havien quedat amb tothom. Allà hi era en Carles, amb cara de pomes àgries...

Van anar a celebrar la festa de cap d'any a una antiga casa abandonada a prop de la ciutat d'Olot. L'Eva i en Joan no es van dirigir la paraula durant tota la nit, però ell no li va treure l'ull de sobre. Ella va començar a beure i Joel li va donar a tastar una ‘pastilla'. Se la prengué i es divertí molt. Va coquetejar amb tots els nois presents i en Joan es va posar gelós, però no va dir res. Al final de la festa, a l'Eva li va venir un atac d'asma, fruit de la pols que hi havia a l'antiga casa i també a conseqüència de les pastilles...

Des del moment en que l'Eva es va despertar del coma només la va venir a visitar la seva família i la seva millor amiga (era el que ella s'esperava). Tota la seva família n'estava molt d'ella, no li deixaven fer res, la tenien massa protegida.

Al cap de dues setmanes i mitja el doctor li va donar l'alta, però li va exigir que durant un mes fes repòs, que descansés, i que no sortís de nit, perquè podria tonar a recaure un altre cop.

Quan va passar una setmana, l'Anna la va anar a veure per saber com es trobava i li va explicar que els dos dies que va estar en coma en Carles no es va separar d'ella per res. L'Eva pensava que era degut a que es sentia culpable de que ella es trobés en aquella situació.

A finals de febrer, l'Eva va començar a sortir de casa, però amb precaució. Va anar, com sempre, al bar on quedava tot el grup per pendre un cafè amb l'Anna, la Vane, la Bibi i la Maria. Quan estaven assegudes i amb el cafè damunt de la taula, van entrar tots els nois al bar: el Miquel, el Joel, el Joan, el Jaume i el Carles que li va dir a l'Eva que volia parlar amb ella a soles Per la forma de comportar-se amb ell, li va preguntar perque " si eren amics, el tractava com si no existís, que volia parlar dels seus sentiments ". " Ho saps molt bé" , li va repondre, " perquè et vas saltar a la valenta el més sagrat de tot, ho hauries de saber perfectament ". Ell volia fer un pacte de poder ser amics... més que amics. " Quan vam marcar a la nostre vida la frontera de l'amistat, ho vàrem fer amb una línia fermament clavada a terra. Sovint aquesta línia es traspassa perquè la vida ho vol així, i et dic que voldria tornar-ho a intentar amb tu. Mira, nosaltres, ja vam pactar des del principi saltar-nos sense cap mena de prejudici la fina línia traçada.I la jugada va sortir reixada, per pura casualitat ".

L'Eva va contestar-li " que aquella nit, els darrers minuts de cap d'any, te-l's vaig dedicar, però que des d'aquell moment en què em vaig despertar del coma havia pensat que et treuria del meu cor, que ja no m'importaries mai més, ¿i ara dius que ens ha sortit la jugada a l'inrevés? Ets la darrera persona en sentit literal amb qui vull parlar de la nostra història. Fas molt tard. Tendeixo com pots comprovar a saltar el fil argumental, però jo reflexiono i et donaré l'explicació per la qual fas tard. M'en vaig a New York, a estudiar a la universitat, per ser advocada i m'agradaria que no fessis d'un granet de sorra una muntanya. Que no m'agraden els comiats ".

Van tornar a taula, i ja era hora d'anar a sopar a casa. Es va anar caminant xino xano. A l'arribar al portal, es va trobar els seus pares amb un senyor d'apariènçia respectable, que tindria uns cinquanta anys i era professor de la universitat de Harvard. L' home anava a visitar-la per fer-li una entrevista de selecció per estudiar a la universitat amb una beca estudiantil . Va refugir dels comentaris i les preguntes amb l'art improvitzatiu que la caracteritzava. Desprès de tantes preguntes l'home li va dir que li otorgaven la beca i que podria anar a New York quan volguès per començar els estudis a partir del següent semestre.
Després de sopar i soportar la melangia de la nit hivernal (no hi ha nits pitjors), va estar a punt de telefonar a Carles, a qui tant estimava, però en aquell moment fingia tenir la ment ocupada amb altres assumptes.

L'Eva estava a punt d'anar-se'n a dormir quan va começar a pensar en el que havia parlat amb Carles a la tarda. Què dimonis li navegava per la seva ment en el moment que la va deixar, i quins van ser els motius que van fer possible que volgués tornar amb ella... Després l'únic que volia era fugir de tot el dolor i del Carles . Tot allò era estrany. Anar-se'n després que li havia dit de tornar... per això ja no confiava en ell,

Després de pensar-ho bé va decidir trucar-li. Li va explicar que havia pensat amb la seva proposta i que s'ho havia pensat molt bé. Va tallar la seva història sense sentit ( semblava que l'Eva estigués a punt de plorar) mentre ella s'enganyava dient que necessitava llibertat que no estava bé al seu costat. Ell absorbia el sentit de cada jurament sabent que mentia conscientment. Sabia que l'havia tractada com una princesa, fins i tot en el moment que es van dir adéu per sempre. L'Eva no li digué amb moltes ganes de separar-se. El to de la seva veu semblava que digués ‘vull tornar amb tú'. Finalment es van dir adéu i que si algún dia tornava a casa li trucaria, per pendre un cafè i tornar on havien deixat la seva amistat.

Alló la va lliberar, no perque en Carles no fos lloable d'una admiració sincera, sinó perque necessitava trobar alguna cosa més pura, més apassionada, més vital...

Al cap d'un temps, l'Eva ja estava instal-lada a la universitat, on va conèixer molta gent, però ella es veia sempre allà, al seu barri, amb la seva gent. Es consumia per dins dels records, de la cendra de les runes d'un cor trencat i l'oblit. Ara s'amagava rera la màscara de l'assassina sense rostre del seu amor, perque sabia que va ser ella mateixa qui no va voler tornar... ella ho sabia. Silenci a l'habitació universitaria i el seu profund pensament estava amb els seus amics i amb l'anyorança de'n Carles i del tacte de les seves mans, la seva pell que li agradava acariciar... encara se'n recordava dels seus llabis ara deixats sense sentit ni sentiments. Tan sols veia cendres, ja ni tan sols fumejava, tan negra com si les pròpies paraules que li va dir aquella nit fessin el seu dolor encara més profund per aquella negació que li va donar aquella nit per telèfon.

L'Eva el primer any a la universitat va treure totes les assignatures amb matrícula d'honor. Ja no se'n recordava de'n Carles. Va fer nous amics provinents d'Espanya i durant un cert periòde va estar sortint amb un noi anomenat John, però ho van deixar al cap de poc temps perque no volien que es trenquès la seva amistat. Al cap d'uns mesos van tornar a estar junts.

Al cap de cinc anys l'Eva ja tenia la carrera de dret i va doctorar-se en Dret Penal. Tenia feta la carrera amb matrícules d'honor. Va tornar a Espanya, amb la gent què s'havia doctorat en la seva promoció i amb John.

Al arribar a casa la mare estava molt contenta perque feia set anys que no veia a la seva filla i per això havia preparat una festa de benvinguda. Al veure arribar a la seva filla es va sorpendre molt, perque ella no arribava sola. A la festa hi eren tots els seus amics, inclòs en Carles, ( ella ara només el veia com un amic). Ho va passar molt bé a la festa amb els seus amics i més encara al costat de'n John.

Aquests son els amors i desamors d'aquesta noia....




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: