Un fet a explicar

Realment la situació no podia ser més terrible. Feia una hora que havia rebut l'amarga notícia, i ara una molesta ansietat recorria el seu cos recordant-li que encara havia de passar pel pitjor tràngol.
Certament, el succés havia estat una sorpresa absoluta i si una paraula podia definir l'estat dànim d'en Marc, aquesta era "destrossat". Sabia que hauria de fer el cor fort i donar coneixement del que havia passat a la seva mare.
En arribar a casa, es va adonar de la inquietud amb que el va mirar en arribar a casa. No tenia escapatòria. Si no parlava, seria ella qui faria la temuda pregunta.
Amb la veu tallada i amb una terrorífica sensació de pànic, va poder emetre un conjunt de sons que semblaven voler deixar anar una afirmació:
- Em, eh, mare, he suspés l'examen de matemàtiques.
Tot i el voluntari esforç d'en Marc per no pronunciar adequadament el que havia de dir, semblava per la bufetada que acabava de rebre, que la seva mare havia entès perfectament el fons del missatge.