D'acord, començarem el dia amb bona pota (Episodi 1)

Un relat de: Earthling

Surto a caminar una estona pels carrers del poble. Arribo a la Plaça i em trobo al meu veí, s'ha canviat el Seat Ibiza per un elefant amb el que ara s'està passejant. Faig com si no el vegués, no tinc ganes de parlar amb aquest pesat. Decideixo anar a comprar el diari. El quiosc està ple: Hi ha una cua de tres homes, dos dones i una parella de pingüins. Em situo darrera seu. És inevitable sentir la seva conversació, que gira gairebé tota a l'entorn del calentament global de la Terra.
Arriba el meu torn:
-La Vanguardia sisplau.
Avui el diari no té bona pinta, a la portada hi ha una enquesta. Per tant, no hi ha cap noticia a destacar. El fullejo una mica i el llenço. Passo pel cine a veure quines pel·licules posaran avui a la tarda. El Winnie The Pooh i el Piglet tapen els cartells de les tres projeccions previstes, m'és impossible veure'n cap. Misèria. Vaig tirant cap a casa, mentres m'hi dirigeixo xoco amb una formiga. Li demano disculpes i segueixo endavant. Estic a dos carrers d'arribar quan de sobte apareix ella. Mare meva quina femella, el somni de la meva vida, el meu amor platònic. Em pregunto si em saludarà. A mesura que s'aproxima em poso nerviós, suposo que se n'ha adonat. Ens creuem:
-Adéu ratolinet.
No la contesto de l'emoció, segueixo endavant, si si! M'ha saludat, i jo he passat d'ella. Ja estic més content, molt bé, ara me'n vaig a menjar formatget a casa abans de que aparegui alguna bèstia maligna i l'hi hagi de plantara cara.
Encenc la tele mentre m'acomodo al sofà. Res d'interessant:
Corazón, corazón a TVE1. Un documental de iogurts a TVE2. A TVC fan el Cor de la ciutat, i té un argument massa complicat. A Telecinco fan un anunci de Corporación Dermoestética. Sembla que a la Sexta fan Futurama, miro aixó. M'adormo al sofà. Somio que una galeta Principe se'm vol menjar, però les Oreo es posen del meu costat i derrotem a la galeta dolenta. Els hi dono les gràcies i marxo. Oh, no! El Cola-cao em vol fer mal, aquest sempre està igual. El meu amic Nesquik i jo el matem. Paro de somiar i em desperto. Estan trucant al timbre. Vaig a veure qui és, obro la porta i... és ella. Tartamudejo:
-E-e-e-ei, que hi fas tu aquí?
-Abans no m'has saludat, ratolinet.-un altre cop ratolinet, ni que fós un animal.-Quina llàstima que quan ens veguem et posis vermell com un tomàquet i no siguis capaç de pronunciar un simple "adéu" mentre jo noto com el meu cor batega exclusivament per tu. No sé que és el que tu realment sents, però jo ho tinc...- Quina tia més pesada, és lentíssima, m'esperava algo millor. Me'n canso i la insulto perquè marxi. Després de vuit minuts inventant paraulotes es dóna per aludida. Marxa. Sembla que plora, però jo no m'ho crec. Torno al sofà i torna a sonar el timbre, és el pingüí del quiosc, i sembla enfadat. A més ve acompanyat de Tirant lo Blanc. I ara que volen aquest parell?

CONTINUARÀ

Comentaris

  • Repunyetes! Òndia! Mecatxumdena! I més...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-03-2007 | Valoració: 9

    ...expressions que, com si fa no fa, aniran apareixent en altres comentaris, si els ànims no decauen -el de l'escriptor i el del 'comentarista', s'entén-.
    De debò, has començat amb la "pota bona"? Serà una il·lusió d'aquelles del desert? O es tracta d'una veu nova?
    El temps dirà, xicon/a!
    De moment, salut i rebolica!

    PS.- M'ha agradat molt la "bio". Sobretot, el to esperançat, el viure 'amb ganes' cada moment, cada dia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Earthling

Earthling

9 Relats

8 Comentaris

8112 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Cada dia és una aventura nova. Sempre hi haurà coses que faran que un dia sigui més maco, per malament que te'n facin sentir d'altres. Mira sempre el cantó positiu de la vida. Fa temps que segueixo aquesta filosofia, i sí, pot semblar una tonteria, però he de dir que la meva vida va passar de ser tristesa per cada obstacle que em trobava a ser felicitat contínua i sense cap motiu. També he de donar gràcies als meravellosos amics i amigues que m'envolten i que fan de grans preocupacions, petits problemes amb solució. Ah, i també m'agrada escriure!