Un far a Haití

A Haití hi ha un far.

Hi ha també conflictes, inseguretat, país revoltat, mal organitzat i molta incultura. Hi ha catalans que des de fa temps hi viuen. Han anat arribant per diversos motius, i anys després, han decidit restar-hi, lluny de les seves arrels.
Quan comences a caminar vers terres llunyanes, pel motiu que sigui, et converteixes en un "cercador d'il·lusions i d'esperances". Portes en el teu equipatge, pertinences curosament triades per no fer feixuc el camí. Corres el risc de perdre-les, que t'ho prenguin, qui sap, inclús pots arribar a destí sense res.
Sortosament hi ha una part del equipatge que és invisible. No pesa, no ocupa, t'acompanya silenciós . . . és la teva identitat.
La teva identitat no la pots perdre, ningú la pot prendre. Restarà pels segles dels segles amb tu. Sortosament.
La teva identitat primera és la teva llengua. Quan parles et delates. Potser en un primer moment no et situen, però poc a poc el cercle és va tancant i finalment, foraster, fas la primera petjada i restes en un punt petit, ínfim, però ja determinat. Ets català.

A cops he imaginat un mapamundi. Un mapamundi ple de llums dispersades aquí i allà, possibles racons i refugis. Cada llumeneta es un català o catalana que ha deixat la seva terra i amb la seva identitat ha marxat mon enllà. Cada català aporta un bri d'herba d'aquesta identitat inexcusable, de la seva llengua.
Fa amics, funda una família, enamora a un altre esser humà i li transmet emocions, emocions en forma de paraules, paraules que neixen de la seva llengua. Bri d'herba.

A Haití hi ha una catalana.
Fa anys que hi va arribar. Ha trobat el seu racó. Té empenta, està identificada. Es veu feliç, tranquil·la. I té una il·lusió, un projecte . . .
Davant de casa seva hi ha un far. Ella el mira i somia . . . El seu projecte, el seu anhel és convertir aquest far en una biblioteca. Sí, un far - biblioteca. No és una idea preciosa? Un far - biblioteca.
Hi ha en el meu mapamundi imaginari algun far - biblioteca? No ho sé.
El projecte em sembla més que meravellós, em sembla emocionant, ple de simbologia. Un far, senyal de guia, de refugi, de bon camí, senyal d'haver arribat a casa, d'haver trobat el teu racó.
Una biblioteca, senyal de cultura, refugi de llibres, camí de somnis, casa de lletres, racó de llengües, d'identitats.

Aquesta catalana, cercadora d'il·lusions i d'esperances, entrarà un matí de primavera, ple de llum, dins el seu far. Portarà a les seves mans uns quants primers llibres que inauguraran un somni. Tinc curiositat per saber quins seran. Llibres en català? De ben segur. Un petit homenatge a la seva identitat primera.
Aquest vespre pensaré quins tres llibres triaria jo per travessar per primer cop la porta del far.

El far d'Haití convertit en biblioteca desitjo que sigui la llum que guiï als cercadors d' il·lusions i d'esperances, caminants amb paraules per dir, petjades d'identitat.