Un dia especial de pluja.

Un relat de: gaspar

Com qualsevol matí de qualsevol dia, sempre que podia, feia la ruta de costum: aparcava el vehicle davant de la cala i es dirigia cap l'establiment de venda de premsa. La dependenta d'ulls verds i vius , un encant en portes de la maduresa, però ben esvelta, amb un somriure li tornà el bon dia. Dani tornà a pensar en les coses meravelloses que es podrien fer amb aquesta agradable companya. Un dia més ho tornà a ajornar.
Amb el diari a sota el braç ix de l'establiment mentre obri el paraigua. Hui és un dia excepcional: plou.
La pluja l'acompanyà fins la cafeteria de costum. Hui ningú és a sota del ventall. Tot està mullat, tauletes, sillonets.... goteja davall del ventall! Entra a dins i el veu assegut a la primera filera de les tauletes que són a la vora de la cristallera.
-¬Bon dia, li diu amb un somriure.
-Bon dia, li contestà amb altre somriure.
Mentre el convidava a seure en la mateixa tauleta, Gustau, com veurem després, s'alegrà molt de veure'l : va començar a parlar-li del tema que van deixar pendent la primera i única vegada que van coincidir, tot i tenint en compte que mai s'havien vist;
la mar, la importància de la mar per al planeta Terra, la nau espacial, segons Gustau.
Van continuar parlant sobre els problemes. Per a Gustau no hi existeixen : són suposadament problemes, però no ho són. La paraula dels hòmens és la clau per a resoldre el què anomenem problemes. Un problema no existeix: és parla i deixa de ser-ho. De no ser així l'home es carrega de pensaments negatius i perniciosos, es troba mal, crea al seu voltant malestar. Es genera un cercle viciós, la bola va fent-se més i més gran. El què era insignificant, per no parlar, es converteix en una immensitat tenebrosa i negativa per a l'home i per reacció amb tot el què cohabita amb l'home. El poder de la paraula per a sanar. El poder de la paraula per a crear mons.
Dani, es va defensar des del món de la racionalitat: des de la psicologia, des de la física quàntica, des de la bellesa que els envoltava i que capten els sentits. Argumentà que en cada temps de la història de l'home s'ha explicat el món des de les possibilitats que li oferia la ciència del moment. Que les religions, les sectes, el món espiritual en definitiva, sol veu una part de la vida i sempre acceptant, per necessari, coses irracionals, és a dir contràries a l'esperit de l'home. Li parlà de Cervantes, creador segons ell, de les dues vessants que hi tenim dintre nostre: la vessant racional, personificada en Sanxo i la vessant utòpica personificada en el Quixot. Dues possibilitats pures d'existir, dues possibilitats tristes d'existir. La combinació i decantació cap alguna d'elles definiria l'home, segons va concloure Dani, citant la interpretació atrevida de l'obra de Cervantes més famosa, i que ara mateix acabava d'improvisar per defensar-se del pensament de Gustau.
Des de la serenitat , Gustau en el seu gesticular que acompanyava a la parla reposada i pausada, feia uns lleus i aparentment inofensius frecs en el genoll de Dani. Aquest, al principi no comprenia la intencionalitat, però decidí protegir-se amb les cames, una damunt de l'altra, creuades i bastint una barrera física. A Gustau semblà que no li importava.

A fora, la pluja continuava cabussant-se en la mar de color plom, grisa: estrany color en aquell racó del món cada dia més maltractat.

Van continuar creant món amb paraules. Un deia que no existien les casualitats, l'altre que no podíem caure en el determinisme. Un que la veritat i la bellesa són a dins, amagades dels ulls orbs, que calia conèixer-les. L'altre que la veritat i la bellesa eren coses relatives, depenien del punt de vista i del moment. Un es defensava, des del pessimisme, afirmant que el poder que ho corromp tot, l'altre de Principis Universals.

El temps s'esmunyia flotant entre els dos interlocutors. Dani cada vegada es sentia més conhortat, més persona en el món que ja suposava que existia, però era la primera vegada que el sentia i, l'expressava de manera racional.

Li parlà de gurús, de bruixots, de gnoms...... li estava creant món, del poder, mitjançant la paraula, de descobrir-se. Li insinuà la seua missió: contrarestar l'energia negativa.
2a. PART.

Comentaris

  • És el primer cop que llegeixo un dels teus texts.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-11-2008 | Valoració: 10

    Confesso que m'ha agradat per vàries raóns: a) està ben escrit, ben estructurat i té un llenguatge acurat b) m'ha agradat l'al·lusió a les dues vessants del ésser humà: meitat Sanxo, meitat don Quixot, però jo l'albiro amb optimiste, és més, amb alegria de viure, amb plenitud. c) tens imaginació, requisit imprescindible per a ésser un bon escritor/a.
    Crec que Godot està en el teu camí. Acabaràs trobant-lo perquè el busques.

  • a mi també m'agrada la pluja[Ofensiu]
    Shu Hua | 15-12-2004

    és un relat simpàtic i filosòfic, aprofites la conversa entre els dos homes per parlar de filosofia. De primer m'ha semblat que el Gustau era homosexual, ara em sembla que en manca una segona part.
    Bon nadal
    Glòria

l´Autor

Foto de perfil de gaspar

gaspar

9 Relats

7 Comentaris

13202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Passen els anys i no quallen tal com ens havíem ensenyat. Córrec per la vida buscant la mirada que no trobe. Córrec com sempre ho he fet sense moure'm del lloc on sempre he estat, enfront de la mar de la vida, en la soletat més cridanera que s'haja manifestat. Godot on ets?

http://www.treknature.com/members/gaspar/photos/

htpp://www.gasparnou.wordpress.com