Ella,Pauleta.4.

Un relat de: gaspar

Aquest sopar està resultant del més divertit: Pauleta aquesta vegada no havia reservat taula. El restaurant ple de gom a gom. Una cua de persones ben abillades -a pesar de la calor humida- feien cua pacientment de forma ordenada a les portes del restaurant. Som els últims, el sector mascle ja ha captat la presència sempre destacada de la meua acompanyant . Els tirabuixons escandalosos es mouen per les espatlles del vestit de tirantets de Pauleta. Un vestit de gasses que mostra generosament mitja espatlla i, per davant arrodoneix les tibants mamelletes de la meua patrona.
M'ordena que ocupe el lloc de la cua, que creix endinsant-se cap a la plaça atapeïda de personal jove mal arreglat i, de gossos de totes les mesures i races desconegudes. Les botelles de litrones hi circulen de boca en boca en un soroll somort.
Jo obedisc com sempre . Amb la mirada ella sap que l'obedisc. Avança entre els grupets de cavallers i senyores esplèndidament abillades, cap a la porta del restaurant. Ells la deixen passar amb gestos de cortesia excessiva -Pauleta ha d'impressionar-los- elles la miren amb posat seriós, han de pensar on va aquesta orgullosa. Desapareix de la meua vista, alce els talons per si l'albire entre la gentada. Un braç nu em fa senyes des de dins .......... dubte ............. és a mi? Em gire cap arrere , ningú mira cap a dins . Abandone la cua i m'obri pas no sense dificultats. Note mirades de desaprovació -tant d'hòmens com de dones. Avance .......... m'espera amb el seu característic somriure i amb els ulls vius més verds que mai entre el color sèpia de l'ambient del restaurant.
Tenim taula reservada. Ningú diu res , sent cap a mi unes mirades com a llances que provenen de la part capdavantera de la cua d'espera. Un cambrer retira el cartellet de reservat -de la millor taula i única buida. No m'atrevisc a parlar . Nota el meu gest de desaprovació. Per què m'ha mentit? Ho intueix i m'assegura que no havia reservat taula . Em diu que aquesta nit s'anomena Soledat Clos i, jo sóc el seu promés. He notat una glopada d'escalfor a les dues galtes . En qualsevol moment ens faran foragitar -pense .
S'apropa el metre amb dues cartes ben enquadernades en pell i amb llargs cordons d'or als extrems del llom, amb un somriure de professionalitat guanyada gràcies als anys que donen saviesa al qui sap rebre-la.
Com és habitual i és costum, escull el nostre sopar. Peix per a variar -pense i acerte- i hui un brut nature especial, que ens donaran a provar i ens el serviran i a continuació dipositaran en una glacera més a la meua vora que a la d'ella.
Passa el temps, el brut fa el seu efecte refrescant-nos màgicament. El sepionet amb la seua tinta és una delicadesa . La cua continua , les cares ja no les mire . Passem a les postres. Ens mirem fixament sense parlar-nos. A Pauleta li riuen els ulls , el nas, els gestos....... tota ella es mostra mengívolament tendreta. Sabem que ha arribat l'hora estipulada -amb antelació?
El gest d'alçar-se , els pits cap els meus llavis, s'endreça i camina buscant el servei mentre el cambrer em serveix el meu gelat de torró amb mel.
Aquesta vegada va tardar uns vint-i-cinc minuts. Puc assegurar que cap mascle es va alçar de la seua taula en aquest període de temps . Femelles en van ser dues i de taules diferents. Al tornar a seure , davant de mi els seus ulls verds li lluïen en goig , semblava més femella, més plena, com la lluna, que per cert hui és nova -23de maig del 2005.
Demana el compte amb un gest que capta de seguida el metre. Mentre diposita els dos bitllets de cent euros en el llibret que contenia la factura , el metre li notifica, sense perdre el somriure, que la senyoreta Soledat Clos havia trucat -feia ja estona- anul·lant la reserva. Picant-li l'ullet Pauleta li indica que es quede amb el canvi . Eixim alegres a pesar dels vint-i-cinc minuts que no he viscut.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de gaspar

gaspar

9 Relats

7 Comentaris

13199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Passen els anys i no quallen tal com ens havíem ensenyat. Córrec per la vida buscant la mirada que no trobe. Córrec com sempre ho he fet sense moure'm del lloc on sempre he estat, enfront de la mar de la vida, en la soletat més cridanera que s'haja manifestat. Godot on ets?

http://www.treknature.com/members/gaspar/photos/

htpp://www.gasparnou.wordpress.com