UN DIA DE MAR A LA ROSTELLA

Avui em sento poètic davant la Rostella,
paradisíaca platja paradigma de la nostra preuada costa.

Quan la vista s'enlaira gaudeixo del meu color preferit;
quan l'abaixo el color s'intensifica i els ulls del mateix to
s'enlluernen amb l'esplendor del meu gran amic: el mar.

Estirat sobre el balanceig d'un onatge sinuós,
la ment romana perduda, més serena que mai.
La brisa fresca acarona el rostre absort, albirant el vol llunyà d'una gavina.
La remor de l'aigua colpeja suau, brogit de so mariner.

Just al front, preservat del vent nordenc el verd aguanta ferm.
Més amunt, el paisatge agrest no ho pot amagar:
som el Cap de Creus, on la Tramuntana ho pentina tot,
millor dit, gairebé tot.

Però avui és un dia calm, un dia per gaudir, un dia per somiar,
un dia per assaborir, un dia per deixar-te anar...