ODA A LA MEVA LLENGUA

Vas néixer per ser gaudida i estimada,
però pels teus enemics sempre has estat rebutjada.

Oh! Llengua preuada,
que durant la meva infantesa vas ser maltractada
“L’Estaca” va impedir el teu aprenentatge
i jo t’he abandonat adduint sempre feinada.

T’he parlat des de petit,
però no he tingut el coratge de fer-ho per escrit.

Ara t’he redescobert,
llançant-me a l’escriptura sense por,
mai és tard, sobre tot, si li poses il•lusió.

Estigues segura què des d’ara et seré fidel,
recobrant allò que em va impedir determinats temps.
Ho faré sense que el pols amb tremoli
i amb la fermesa i fluïdesa del qui fa volar un estel.

De mica en mica et vaig abraçant i,
a pas de gegant, del tot t’acabaré recuperant.