GAVINA

Intento albirar el neguit que m’enduria
si perdés l’immens tresor de ser lliure com les aus.
Què dic com les aus?
No totes elles ho són;
excloem les captives i fixem-nos en les gavines.

He dit gavines?
No em puc comparar amb elles;
aquestes viatgen i viatgen i no els cal portar equipatge.
El seu vol majestuós els permet recorre món,
mentre les ales planegen, els seus ulls sovintegen
el blau marí del mar obert amb el blau suau del nítid cel.

Alleujades llambreguen aquest món de rauxa i penes
on les normes encasellen i les lleis marquen el ritme
d’aquests essers racionals
presoners arran de terra dels errors existencials.

La seva llei, la natura, enlluerna amb molta cura
aquestes aus viatgeres,
per gaudir del gran llegat que no es altre que la llibertat.

Per això m’agradaria ser gavina per un dia,
potser una mica més que un dia però tampoc l’eternitat.
Per què no ser lliure etern?
perquè l’home necessita com a vital menester
ser captiu d’allò que estima
amb l’espurna del somriure de qui guarda al seu costat.

GAVINA
Jordi Terris