Un cop d'ull

Dimecres a la tarda, distret per la lectura dels nous horaris de l'activitat d'aiguagim, vaig anar a petar al vestuari de noies.
Quina vergonya!
Vaig estar de sort perquè en aquell moment no hi havia ningú canviant-se. Tan sols es sentia una cançó taral·lejada i humida que sortia de la zona de dutxes. Aquella solitud de crits i mirades espantades em va permetre esgarrapar, en el bell mig del lloc prohibit, unes dècimes de segon a la urgència de sortir escopetejat.
Un temps preciós per poder fer un reportatge visual del camp contrari. Un escenari, per cert, amb més colors que l'àlbum "Vida y color"
Un cop superat l'ensurt van esclatar en el meu nas cent mil fragàncies, un univers d'olors d'arreu del món, començant pel Carib i acabant per la Mediterrània. Les flaires es barrejaven amb el baf de l'aigua calenta i m'humitejaven els braços d'un nou aroma inventat. El terra era net i les papereres anaven plenes de capsetes blanques, roses i verd claret de cremes hidratants i d'altres potingues que desconec; de palets de cotó per eixugar-se les orelles, de cotons sense palets, lleument bruts de neteges facials; gomes amb flocs de cabells rossos, gomes de colors, desgastades, mullades o avorrides. Esprais buits de laca, d'escuma, de lletres estrangeres. Pots de plàstic, roscats, poc escurats. Esponges rodones, planes, quadrades, una d'hexagonal? Una pinta amb una dent trencada, una, amb un mànec descolorit i un raspall amb mandra de treure els cabells entortolligats. Dues tovalloletes encara humides de sabó, pilotes de mocadors de paper, algun que altre clip i una cassette odiada, transparent. Déu ni do!

Ja de retirada i després de plegar i guardar el salconduit d'horaris que m'havia permès l'entrada al paradís, vaig tornar a casa, al vestuari dels nois. Abans d'escollir el lloc on canviar-me, vaig escrutar l'horitzó del cau de la meva espècie.
Fosc,gris i trist.
Réflex,
una vena trepitjada amb pomada resseca, esgrogueïda
trossos de barret de bany de làtex negre, per tot arreu
i un mitjó foradat, penjat mig endins mig enfora,
de la paperera escardada, barata, de plàstic trenat.

Tot un poema

Mentre em despullava i buscava el banyador dins la bossa, em van venir ganes de canviar d'equip. Dins l'aigua les guanyàvem, però fora...