Un capritx

Va embogir d'alegria quan va veure el sorteig, comprovar la butlleta i ingressar els cent milions d'euros amb que anava carregada la primitiva.

Déu li dóna pa a qui no té dents, així que després de la compra de cotxes, cases, roba i la millor tecnologia audiovisual del mercat ja no va saber què fer amb tants milions i, pobre, es va començar a avorrir com una ostra amb perla negra. Va mirar el sostre i va dir:
- I ara què?

No era massa intel·ligent així que els pensaments no li duraven més de cinc segons. En una d'aquestes àgils reflexions va decidir casar-se amb la dona més imponent del barri. Sense cap mena de dubte li va fer una bona oferta.
De seguida es va posar d'acord amb els sogres i amb ella, evidentment.
Una dona de pits grans i rodons, pantaló tibat comprimint un culet arromangat.
Uau!!!
Plataformes enormes, pantalons caiguts, tanga vermell a conjunt amb els llargs cabells sota el monyo, sota els quals, amagava un cervellet de la mida d'un pinyol d'oliva arbequina.

A ella també li costava posar el carburador a punt així que es va deixar assessorar per la mare i una tieta.
- Filla, els diners ho són tot- va dir-li la mare una tarda de diumenge mentre menjaven tramussos i competien a "qui escup les pellofes més lluny"
- I la salut i l'amor!- rematava la Geno després de fer el darrer glop al quinto estrella. (Merda ja s'ha acabat!)

Cansats de pastís i cava, de perseguir-se, fornicar i ejacular precoçment per tots els racons de la casa oficial, l'apartament de platja i el xalet de muntanya, els nous enamorats van decidir tenir fills. I en aquest punt en Joel va tenir la gran idea,
- Col·leccionarem fills, Sheila
- Com has dit, carinyo?- va demanar ella, mentre s'arreglava les ungles de les mans.
- Vull que tinguem molts nens!- il·lusionat
- Ah!, molt bé. A mi també m'agraden -il·lusionada

Sí, estava convençut, col·leccionarien fills de colors com els que surten als anuncis de la Benetton
- MMMMMMMMM ?- es va estranyar amb nasals, ella.

La dona aconsellada per les seves fades particulars a tot va dir que,
- El que tu diguis, carinyo!

El primer fill o filla el tindrien a Yaundé, Camerun, així era segur que seria negre.

De seguida la She es va quedar embarassada. Quan ja havia complert el vuitè mes el matrimoni es va dirigir, amb pas ferm, cap a l'agència d'Halcón viajes del barri i quan els va tocar el torn, van seure i li van dir a la senyoreta:
- Dos passatges cap a l'Àfrica.
Amb la plata sobre el taulell les gestions de la taula 3 es van realitzar amb tota celeritat i amb la màxima facilitat.
- Entesos.

Només aterrar a l'aeroport ja els esperaven amb hotel, cotxe, hospital i tota la paperassa arreglada. No hi ha res com tenir les butxaques calentes per tenir-ho tot a disposició dels senyors.
Al mes de voltar per la capital, la Sheila va parir el Sebas, un nen que se semblava més a N'kono, el mític porter de l'Espanyol, que al seu pare. Ben fosc, sí senyor.
Ja tenien un al sarró.

A l'aeroport els esperaven emocionats. Van tornar amb un Moisès amb nen, una criada negra amb maletes plenes de teles de colors i talles de fusta; i tot un pare entusiasmat de seguir la partida, el joc, la col·lecció, el destí.
- Anem pel segon, vida meva- va dir, un cop instal·lats a casa.

I la Sheila al dictat,
- El que tu vulguis, carinyo.

De seguida es va tornar a quedar embarassada. Una tarda de dissabte, entre closques de pipes, pistatxos i cacauets, van decidir jugar-s'ho a sorts. De quin color seria el segon o segona?
A cel i terra.
Va sortir groc. Així que van seguir el mateix protocol que tenien establert.
Als vuit mesos, cap a la Xina.
Oli en un llum!
Va ser noia i tenia una retirada a la mare del Joel però en xineta, és clar. Era una monada.

Ja tenien el negre, el groc. Ara faltaven el vermell, el blanc noruec( posem per cas), el blanc de la Vall d'Hebron, el bru de Sudamèrica i... ja anirien pensant més colors.
Van viatjar a una antiga reserva índia de Dakota del Nord, a la residència, a Santiago de Xile i mica en mica anaven fent la seva saga multicolor.

Quan ja tenien set de diferents nacionalitats, la premsa rosa es va fer ressò de la proesa i van reservar-los les millors portades. Després vindrien les teles. Ella es va fer col·laboradora matutina de la Campos i ell, a la nit, feia pujar l'audiència del Sardà. Va esdevenir tot un marcià.

Perseguia un fill verd i aquesta era una bona plataforma per abordar altres planetes, va afirmar, un dia en una de les seves intervencions humorístiques.

Je, je. Tothom li va riure la gràcia.