Un altre tipus d'avorriment.

La Teresina havia agafat la tassa de cafè amb llet. Puntual, a dos quarts de set del matí. Quan acabés, la dutxa l’estava esperant. Després es posaria un vestit discret però afavoridor i sabates de tacó alt. A les nou tenia una nova entrevista de feina. Des que estava a l’atur, era la vint-i-dosena. Tantes com empreses havien contestat al seu currículum.
Les primeres vegades hi anava amb esperança. Ara notava que no li’n quedava gaire, però tot i així no volia perdre les ganes de trobar una col•locació, ni que fos per sis mesos, per tres, per... Sortí de casa. Havia de ser puntual.
Quan va arribar al vestíbul de l’empresa on tenia concertada l’entrevista, es mirà al mirall a través del qual cregué percebre una veu que li deia: Estàs bé, dona. Estàs molt bé.
Es presentà a un senyor vestit de gris que l’acompanyà a una saleta clara. S’hi esperà un quart d’hora i una veu des de dins d’un despatx la cridà pel seu nom. Hi entrà. Una dona alta, prima, vestida amb extrema elegància; la fità. Després, amb un to de veu suau, li féu un seguit de preguntes, començant per: Què li agrada més la platja o la muntanya? Es troba bé practicant esports de risc? Se sent a gust en un casino? Tot seguit, amb el mateix to, el qüestionari oral va canviar de temàtica: Té parella? Tenen fills? Pensen tenir-ne en un futur? Són partidaris de les parelles obertes? De quina quantitat és la seva hipoteca? Ha tingut despeses de...? L’enquestada, sense immutar-se, les va contestar una a una, mentre la dona, la cara de la qual no transmetia cap tipus d’emoció, les anotava en un bloc.
La Teresina volia la feina d’administrativa. Havia enviat el currículum de secretària de direcció, amb experiència de deu anys i qualificació d’excel•lent en els estudis.
En passar pel vestíbul, va semblar-li que la veu de través del mirall li deia: Mira que n’has fet d’entrevistes, noia! Avui, però, fas més cara d’avorriment que mai!