Uff! Ho sento...

Genial! Molt bon poema!
Maleïnt aquell cruel amor que sovint tant mal ens fa... Passant les hores maleïnt cada moment que el nostre pensament córre rera ell@... maleït segon on tot s'omple d'ell@...

"Per què dius que m'estimes?" "Per què dius que moriries sense mi?" "Doncs desapareix ja i deixa'm viure en el meu maleït patiment que no em deixa oblidar-te. Ves-te'n i emportat amb tu el meu record. Que jo seguiré aquí, maleïnt el temps, i per sobre de tot: estimant-te."

(Bé, no té punt de comparació amb el teu poema, però m'agrada comentar "modificant" certs trossos dels relats...)

Ciao!

Però si gairebé me'n vaig de la cadira a terra llegint-te!!
És impresionant quànt transmets amb les teves lletres.
Llegint-te em sento petita, petita, petita,.....

Per cert, una imatge preciosa aquesta lluna. preciosa.

Gràcies pel teu comentari i una abraçada.

paraules emmascarades que t'enganyen però alhora t'atrapen.. aprofundeixen dins el teu cor però darrera d'aquestes no hi ha dolçor.. sinó amargor.. i això et trenca el cor.. però l'amor pot més que el dolor..

"una vegada.. una altra vegada..." m'has deixat parada..

felicitats capdellín! et costara molt treure'm de sobre!

encara em recuperu....fabulos!!!!!!!!!!!!!!!!!!




Petons i abraçades

perfecte... aquest sí que ho és... gràcies per deixar-nos llegir aquestes meravelles!

Trobo que el poema té un ritme molt ràpid i les paraules estan molt ben encadenades i quadren a la perfecció! M'ha agradat, perquè toques un tema delicat amb certa diversió i frescura...Molt bé!!
Una abraçada,
AtzaVaRa