Tu... jo... una de sola...

Un relat de: Basileia

No em jutgis, què no he deixat de ser jo; potser he canviat. T'he decepcionat? - em sap greu, creu-me si et dic que no era la meva intenció, però no visc per alegrar-te el rostre, potser és hora que doni un punt d'optimisme al meu, no creus?
I ara em sortiràs amb la idea que ningú canvia, sense ni tan sols donar-me'n l'oportunitat, però avui puc dir-te, que no ets tu qui m'eixuga les llàgrimes, si no jo mateixa, que al despertar, aquest matí, he vist que no em quedaven massa bé i me les he tret de sobre.
I els ulls, aquests que fins i tot jo admiro, i ja és estrany, ho saps, no tornaran a pregar-te, tanmateix, per que ho haurien de fer si ja no son teves, les mans que han donat un punt de color a les meves, i per fi, el blanc del glaç desapareix. Potser no sóc feta d'un material estrany, com creiem, potser simplement, és que avui, al arribar a casa, m'he adonat, que no calia tenir totes les finestres tancades, no és tan el temor que provoca tenir algú que miri dins.
I ara, a unes hores d'anar a dormir, ja no m'espanta el fet que em puguis atacar per sorpresa, perquè estic segura que si tornes, et podria convèncer de tornar-me la clau dels records, aquest cop però, sense res a canvi, sense cap ferida oberta d'aquelles que t'agrada tant veure sagnar, perquè tu, o jo mateixa, que som el mateix passat, la d'ahir; no m'espatllarà el futur.

Comentaris

  • smpre ens ferira..[Ofensiu]
    Noia de vidre | 06-09-2006 | Valoració: 9

    aquestes paraules de decepcio i tantes per l'estil!!! un petonet molt fort!!

  • * som el mateix passat *[Ofensiu]
    kispar fidu | 28-08-2006

    bones! ja fa dies que et veig voleiant per aquestes pàgines i pel fòrum també! i tenia curiositat de descobrir què s'amagava rere les teves paraules... però diria que encara no m'havia passat per aquí! oi?

    de la teva bio, dir-te que m'agrada el què hi dius: els teus textos parlen de tu, perquè escriure realment ajuda a descobrir-se a un mateix i molts cops sol ser l'únic mitjà per a destapar aquell que realment ets i arribar a coneixer-te realment.

    Referent al text, un joc entre un tu i un jo que són el mateix: la mateixa persona però amb petits canvis.
    Em quedo amb la frase de perquè tu, o jo mateixa, que som el mateix passat, la d'ahir; no m'espatllarà el futur. Realment molt encertada!

    ens veiem per aquí,
    entre lletres!
    Gemm@

  • sorprenent[Ofensiu]
    | 07-05-2006 | Valoració: 10

    el final. I és llavors quan tot el relat pren sentit. Només una coseta: penso que si et replantejes la puntuació (comes, punts..) el relat podria guanyar encara més (segur que m'equivoco, però és el que penso)

  • lucidesa[Ofensiu]
    helena | 06-05-2006 | Valoració: 9


    Una reflexió molt lúcida al voltant d'una relació entre

    dues persones.

    Molt ben expresat.

    helena


    PD: la foto és preciosa!

Valoració mitja: 9.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

48252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.