Trucades

Un relat de: markitus

Ufff què tard, em volia llevar d'hora però no he pogut, sempre em passa el mateix. També és normal que em costi llevar-me d'hora, sempre acabo anant a dormir a les tantes de la matinada. Hauria de dinar perquè sinó se'm farà tard, però quina pressa tinc? Clar que és gairebé dos quarts de dues. Vaja el telèfon, a veure qui és.
-Digui'm? hola?- No contesta ningú doncs adéu. Vaig al lavabo que sinó encara em pixaré a sobre, mmmm que bé. Ostres el telèfon una altra vegada.
-Sí? Digui'm?....-No sento res- Diguiiii'm!!- Serà cabronàs...el meu dia de festa comença malament, algú ja m'està empipant, penjo.
Vaig a la cuina a veure que puc fer de dinar, és tardet i no em posaré a fer res massa elaborat. Mmmm, podria fer...ostres el telèfon una altra vegada, passo, no l'agafo. Segueixo mirant què puc fer de dinar, mira fàcil, uns raviolis i li posaré una salsa que ja està feta i llestos.
No para de sonar el telèfon, m'estic ocmençant a posar nerviós, la broma ja està durant massa, l'agafo.
-Qui collons és!!!!bfffff DIGUI'M!!!!!- Penjo, i només fer-ho torna a sonar. L'agafo.
-DIGUIIIIII'M!!!!!- Estic enfurismat.
-Ostres Jordi, quina manera de respondre!- era la Laia.
-Que ets tu qui truca tota l'estona?
-No si acabo de fer-ho ara!
-Ostres perdona, però és que algú m'està trucant i no diu res quan contesto i ja m'estic començant a emprenyar perquè la broma ja està anant massa lluny.
-Buff, hi ha gent que té poca feina. Ja es cansarà, passa del telèfon i no l'agafis.
-Sí, potser que conecti el mòbil i ja està, així ho faré, fins i tot desconnectaré el fixe.
-Exacte, qui vulgui trobar-te ja sap el teu mòbil, però escolta no pots saber quin número és el que et truca?
-No, el meu telèfon no té aquesta possibilitat, en fi Laia, què volies?
-Ah! et trucava perquè aquest cap de setmana anem a esquiar, vols venir?
-Sí!
-Perfecte, marxem divendres a la tarda i així l'endemà no hem de matinar massa per ser a pistes.
-M'agrada la idea, qui vindrà?
-A part de tu i jo també venen la Sonia i el Marc. Bé maco, t'haig de deixar que haig de tornar a la feina, ens veiem divendres.
-Molt bé, ja tinc ganes que arribi divendres!. Escolta si vols podem veure'ns dijous a la nit, jo plego a les vuit.
-Ah sí, anem al cinema?
-Val, em sembla bé sempre que no anem a veure rollazos de pel·lícules d'aquelles que seran de culte però avorreixen a les ovelles.
-jajajaja, tranquil ja miraré alguna opció més assequible. Vinga ens truquem demà.
-Molt bé, vinga adéu.
-Adéu.
Vaig a posar la pasta a bullir, però abans desconnectaré el telèfon així ja es cansarà qui sigui.
Què bona està la pasta amb aquesta salsa precuinada, a veure que fan a la televisió...res de bo, vaig a connectar el mòbil. Però...què és això? Cinquanta missatges? A veure...."si no agafes el telèfon te'n penediràs, aquesta nit ens veurem". A tots posa el mateix! A veure el telèfon...no surt.


En Jordi va passar d'enfadar-se amb el pressumpte bromista a començar a tenir una sensació de nerviossisme. Tot seguit va sortir de casa va agafar la moto i va anar a la comisseria dels Mossos d'Esquadra. En arribar va explicar el que li estava passant i l'agent li va dir que segurament seria algú que li vol fer una broma, però el Jordi insistia en que ningú envia cinquanta missatges per fer una broma. L'agent per tranquilitzar-lo li va dir que fes una denúncia. Li va fer cas però sense estar massa convençut que això solucionaria res. En acabar va tornar cap a casa i només arribar a casa li va sonar el mòbil.
-Digui'm?
-La policia no solucionarà res- era una veu d'home, greu i que posava els pèls de punta.
-Qui ets? Què vols? Per què no em deixes en pau? La broma ja va massa lluny.
-No és cap broma, ets l'escollit.- Dit això va penjar.
En Jordi va entrar a casa i va tancar bé la porta i les finestres. Va desconnectar el mòbil, potser així aquell individu se'n cansaria. Vivia en una caseta situada en una urbanització de Matadepera.
Començava a fer-se tard i el sol estava a punt de pondre's del tot. Va engegar l'ordinador i es va connectar a inernet, va connectar el messenger. No hi havia ningú connectat, de cop la pantalla de l'ordinador es va posar tota blanca i una frase amb lletres negres es repetia de dalt a baix; "connecta el telèfon, ets l'escollit, avui ens veurem". En Jordi es va aixecar cridant de la cadira, ara ja tenia por, molta por, tremolava, li queien les llàgrimes.

No puc més, que deu voler de mi? Però si no he fet mal a ningú, no he fet res per merèixer aquesta tortura. Potser que em prepari per si de cas, agafaré el ganivet més afilat de la cuina. Necessito tranquilitzar-me, posaré la tele.
"...aquesta nit descobrirem el terror..."- Només em faltava això. De cop els telèfons van començar a sonar tots a l'hora, però el que no entenia és que cap dels telèfons estaven connectats. En aquell moment el pànic es va apoderar d'en Jordi i aquest va sortir corrents de casa, va engegar la moto i va sortir ràpid sense un destí concret, mentre conduia va veure que un vehicle el seguia, encara estava més nerviós, va accelerar però en entrar en un revolt la moto es va descontrolar i va caure perdent el coneixement.
-On sóc? i aquesta llum? Hi ha algú? I aquestes rialles? Qui sou? Què voleu de mi?- sentia diverses rialles, venien d'aquella llum, en aquell moment va treure el ganivet de cuina que duia.
-Deixeu-me en pau! jo no he fet mal a ningú, què voleu de mi?- en Jordi estava nerviós, enrabiat però a la vegada també estava espantat, en aquell moment però, la seva reacció era tota una incògnita. De sobte va sentir una veu que li sonava i que deia:
-Aquí teniu la cara d'una persona amb molta por, angoixada després d'un dia que ha estat un infern...!- mentre sentia aquesta veu dient aquesta frase va anar veient el dibuix d'una persona de la qual el rostre no distingia perquè la llum era massa intensa, aquella figura se li anava apropant, en aquell instant el Jordi....:
-Atura't!- va dir ensenyant el ganivet de forma amenaçant, en veure l'actitut d'en Jordi. Aquella figura es va aturar i li va dir que es tranquilitzés que tot havia acabat però ell estava molt enfurismat i la seva actitut amenaçadora es va accentuar. Aquella figura es va anar apropant a ell poc a poc mentre intentava calmar-lo. En aquell moment el nostre protagonista va poder veure clarament que aquella figura era un home, que li sonava però no coneixia. Anava ben vestit i amb un micròfon a la mà. Ara ja no entenia res, però tampoc es va parar massa a pensar, li feia mal el cos de la caiguda i estava molt molt enfadat. Quan aquell home va ser a dos metres d'ell va dir:
-Jordi tot ha acabat..-mentre deia això es va girar direcció al focus on es podia intuir una càmara de televisió i va seguir- hem vist la cara de la por, la desesperació, espero hagueu disfrutat tant com jo del programa d'avui i ja sabeu, si voleu fer passar por a un amic, familiar o a qui sigui poseu-vos en contacte amb el programa. Ara que passin els amics d'en Jordi que han estat els impulsors d'aquesta petita mala passada, Marc, Sonia i Laia passeuu!!!- en aquell moment la nostra víctima no se'n sabia a venir, un programa de televisió? una mala passada? idea d'en Marc, la Sonia i de la Laia?. La por va desaparèixer del rostre i cos d'en Jordi i la ira es va apoderar de la seva ment, va fer dos passos endavant, va agafar el presentador per darrera i el va degollar davant l'estupefacció dels presents i sobretot dels seus amics que van canviar les rialles per uns rostres ben blancs.
-Faltava el final de l'experiment, aquí el teniu, els propers sou vosaltres.

Comentaris

  • Llibre | 26-02-2008

    Un relat ben portat, amb el punt d'intriga i de neguit necessari perquè el lector tingui ganes de tirar endavant, de devorar paraules i més paraules per arribar a un final... hejehe... ben trobat.

    M'ha agradat força. Gràcies.

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

27703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.