Cul de sac

És un moment de plenitut però a la vegada de molta soletat, bé la sensació de soletat és la més forta de tota la seva vida. Tot el seu entorn ja té la seva vida encarada, el seu camí traçat. L'Albert va pensant en això mentre torna a casa amb el cotxe després de visitar a uns amics seus que acaben de ser pares. La veritat que és un moment feliç però mentre va tornant a casa va pensant amb el que li espera a casa seva, ningú, només els diferents aparells que l'ajuden a fugir de la soletat. Ara arribarà a casa, es prepararà alguna cosa per sopar i després té vàries opcions; la televisió, el DVD, l'ordinador o bé aquell llibre que té al prestatge i que ha començat diversos cops però que mai ha acabat de llegir, no per poc interessant sinó perquè no aconsegueix concentrar-se.
Realment és una contradicció no poder-se concentrar en la lectura quan hom està sol en un lloc, quan és el moment en què millor entren els llibres. El més probable és que aquest llibre segueixi acumulant pols al prestatge del costat del sofà.
L'opció de l'ordinador és la que té més possibilitats de triomfar, ja que ofereix diferents activitats. Tenint en compte el sentiment de soletat tant gran que té l'Albert provarà d'entrar en aquella pàgina que serveix per poder xerrar amb gent amb l'esperança de trobar aquella ànima bessona que tant costa trobar. De tota manera no és el primer cop que ho prova, ja que s'hi ha apuntat i esborrat diversos cops, però la seva situació emocionalt fa que hi entri novament i el més segur és que es torni a cansar en veure o bé que ningú respon als seus missatges, que ningú li mostri el seu interès o bé que després de començar una conversa amb una desconeguda i amb fotografia falsa, es cansi després de llegir els missatges tant tòpics que sovint s'utilitzen en aquesta mena de comunicació. Veurà que allà no trobarà aquelles persones que encaixin en la seva manera de viure i per tant acabi per tancar internet i provar una darrera opció que és la televisió. Buscarà una d'aquelles pel·lícules que no exigeixin concentració, que l'entretingui de manera que pugui deixar de pensar en la seva situació emocional. Però tampoc ho aconseguirà, ja que després de fer zàpping diverses vegades veurà que no fan res del seu gust i els pensaments que no vol tenir tornin ràpidament a ocupar la seva atenció, però encara queda una última opció, el DVD. Buscarà aquella pel·lícula que ha vist mil cops però que mai se'n cansa i que l'ajuda a oblidar el seu estat en forma de rialles gràcies alguna genial obra de Chaplin, Monthy Phyton o bé els germans Marx. O deixar anar els sentiments en forma de llàgrimes amb aquella pel·lícula dramàtica que parla sobre la història d'un pianista durant la Segona Guerra Mundial.
En qualsevol cas acabarà com tots els dies de la setmana, buscant solucions temporals a un problema que sembla difícil de solucionar. Pensa molt, es pregunta moltes coses, reflexiona sobre la seva vida, la societat i no sap què fer per canviar la situació. Però mai la troba i cada any sembla calcat a l'anterior. Sembla una carreró sense sortida, un cul de sac, i es malaeix contínuament perquè sent que no acaba d'aprofitar la vida, que perd el temps. I és que els dies passen molt ràpidament i l'únic que canvia entre un i l'altre és la data, el nom del dia i el mes, però la resta és exactament igual.
En el fons l'Albert sap que això que farà quan arribi a casa només li servirà per no pensar, per no sentir que la seva vida no té cap mena d'alicient, tot es basa en treballar, menjar i dormir, no hi ha res més, s'ha acabat aquella vida social que tenia pocs anys enrere.
L'Albert va pensant tot això mentre escolta un tema de Anthony and the Johnsons que ajuda a que els sentiments surtin amb molta més facilitat. Quan acaba de pensar dona un cop de puny al volant del cotxe, mentre espera que el semàfor es posi de nou en verd, i en veu alta exclama "què puc fer per canviar això?". Al mateix temps a l'estómag nota una sensació d'angoixa barrejada amb tristesa i ràbia.
Finalment arriba a casa i en entrar a l'edifici mira la seva bústia. D'entre els rebuts també hi ha un sobre gros, l'obre i veu un catàleg que sembla de viatges, s'ho mira una mica més i pot llegir que hi ha informació sobre països com Canadà, Japó,...En aquell moment aixeca el cap i en el seu rostre es dibuixa un somriure que expressa que potser ja té una pista del que necessita. Se'l posa sota el braç i puja xiulant cap al seu pis, potser ha trobat una petita sortida en aquell cul de sac.