El "fumbol" és "aixins"

En Dani acaba d'arribar a un dels millors clubs de futbol del món, està molt feliç. Ha creat grans espectatives entre els aficionats d'aquest club i ell té molta il·lusió per jugar-hi. és davanter centre i ha fet molts gols en el seu anterior equip, és català però de ben petit va marxar amb la familia a Italia, on va començar a jugar a futbol i on va estar-hi molts anys fins el dia d'avui. Una televisió va poder entrevistar-lo el dia abans de la presentació i la frase més destacada va ser: "estic molt content per venir a jugar al millor equip de fumbol del món". Una frase que va sortir a tots els telenoticies de la televisió i també de ràdios i diaris locals. Aquesta gran frase sortia per davant de l'anunci de la troballa d'un remei contra la malària, tothom havia de saber que a en Dani li feia molta il·lusió jugar a "fumbol" amb aquest club.
Però encara quedava el gran moment, la seva presentació que es va dur a terme a la seu del club situada al mateix estadi de "fumbol". Hi havia una quantitat impressionant de mitjans de comunicació, era normal tenint en compte que arribava un gran jugador de futbol que era capaç de dir frases com aquella. A la graderia hi havia cinc mil persones esperant per veure al seu ídol. Tots corejaven el nom d'en Dani, frisant per la presència del nou jugador del seu equip.
Finalment va aparèixer a la gespa de l'estadi vestit de curt i saludant a la gent que l'aclamava. Ell era feliç, se sentia important, se sentia estimat, tenia ganes de retornar tanta estima, encara no ho podia fer marcant gols però era el moment d'agraïr-los tot el suport en forma de paraules. Li van donar un micròfon i tothom va callar, va apropar el micròfon a la boca i digué: "hola a tothom", la gent va embogir, el va aplaudir, el va tornar a aclamar mentre ell somreia i saludava amb la mà. Se li va acudir una altra frase:"espero marcar molts gols per vusssaltrus!", i la gent encara va cridar més, aplaudint al seu referent, l'exemple a seguir en les seves vides. La majoria eren nens i adolescents, però els adults estaven igual d'emocionats, fins i tot un pare emocionat li va dir al seu fill que esperava que arribés a ser com en Dani.
Finalment després del gran discurs, va ser l'hora de la presentació davant els mitjans de comunicació i després del discurs del president, el qual posava a en Dani com a exemple a seguir per la societat, va cedir la paraula al gran protagonista, al que tothom esperava escoltar. De fet molts periodistes feia estona que l'esperaven, i algunes ràdios i televisions havien canviat la programació habitual per retransmetre en directe aquella presentació. Una de les televisions havia anulat una entrevista amb el descobridor del remei de la malària, hi havia un motiu molt més important per dedicar aquell temps de programació.
Va ser el torn per en Dani que va tornar a deixar una frase d'aquelles capaces de passar a ser el titular més important del dia: "estic molt content per poder jugar a fumbol amb aquest equip". L'emoció per part dels periodistes es feia evident després dels aplaudiments que li van dedicar. Després va arribar el torn de preguntes, era una prova de foc per en Dani, havia de fer front a les difícils qüestions que li plantejaven, com ara "què pots aportar a l'equip?", "què sents en aquests moments?" , "creus que guanyareu molts títols?" o "quants gols creus que marcaràs?". En Dani però, davant les complicades preguntes es va mostrar molt segur i va respondre a les preguntes perfectament amb frases com: "intentaré ajudar amb el meu fumbol", "és un somni fet realitat, desde petit que he sigut aficionat d'aquest equip", "tenim que jugar a fumbol com sabem i segur que lavantarem molts títols" o "espero marcar molts amb l'aiiut dels companys".
Finalment va acabar la roda de premsa, en Dani estava cansat, se n'havia ensortit molt bé d'aquesta gran prova.
Per la seva banda els periodistes van destacar molt la seva gran capacitat d'expressar-se, la seva serenitat i a la inteligència que demostrava amb les respostes que havia donat davant les seves enginyoses i difícils preguntes.
Una vegada més tots els mitjans van obrir els seus informatius amb la noticia més important del dia, la presentació d'en Dani. Era molt evident que havia de ser la notícia que havia d'ocupar més minuts, per davant d'altres no tant importants com la del remei per la malària o la pau entre Israel i Palestina.
Jugadors de "fumbol" com en Dani eren molt importants per a la gent d'aquella societat, els mateixos governants del país els tenien com a referents i la importància era tanta que una final de "fumbol" passava per davant de l'incendi que tenia lloc a una part del país. Era la referència per a les noves generacions, tots volien ser com en Dani i no éssers insignificants per a la societat com metges, professors, científics o escriptors. El "fumbol" és "aixins".