Tristesa

No ho portes be,
hi ho saps,
no ho portes be.
Et tracta com una estranya.
Sents pena per dins,
malgrat el teu somriure
vol amagar-la,
sents pena,
et descobreix la teva mirada
ho saps,
i mires a terra,
fusta, i mes fusta.
Sents la música,
ell tant lluny.
Sents el seu cor
gelat al teu costat.
Sents pena,
el desitges tant,
ell t'ignora.
Ja no et besara els llavis,
ja no t'acariciara la pell.
Et sents trista,
i desitges fugi,
contradicció
vols mirar,
però a la vegada fugir.
Voldries desterrar-lo
de la teva vida,
i no pots.
Ha de passar temps,
et coneixes,
potser necessites immigrar
dels seus racons.
Posar un mar,
o un desert,
passar la pena
el dolor que provoca
la seva absència
lluny molt lluny d'ell.
Trista et sents trista.