Triares el dur metall

i algunes relataires d'aquesta estranya comunitat que és RC (estranya o no, no vull segones lectures, només que és molt extensa i en bona part anònima), són de les persones que mai perdran la "tendresa/d'estimar la carn feble" i mai deixaran de vetllar el patiment dels altres.
Posem la gypsy, per cas, o l'allan lee, que va proporcionar l'excusa per aquest brevíssim i concentrat nèctar de poesia que aconsegueix amb la seva dosi homeopàtica conjurar el mal que descriu. Si hi ha un déu deshumanitzat, no és el de la Poesia.
Una abraçada!