Trenta i un anys a la butxaca

Amb trenta i un anys acabats de complir,
estic de tornada per la vida,
amb les mans plenes d'històries
i les ganes de mirar al futur.

Ara que els meus inocents versos,
han sofert la transformació
d'una ment d'adolescent que pensaba
en dracs i princeses encantades.

Ara que comencen el camí
llarg i tan tortuós com meravellós
de la irremediable maduressa,
trobo que es el millor moment.

Avuí i ara faré balanç de ma vida,
no vull peró que ningú pensi malament,
no escric pas amb nostalgia
aquest versos esporadics.

Si mes no es una reflexió personal
amb la cual convido a pensar
que els anys que encara resten,
han de tenir molt a contar.

Fa trenta i un anys que vaig néixer,
encara recordo amb tendresa
les meves primeres passes,
al poble on vaig créixer.

Vaig creixer al barri Can Folguera,
un barrigaire bé tranquil que llavors
contaba amb poquets veïns
peró tots o quasi tots ven avinguts.

Un barri peró que poc a poc
va anar creixent i any rere any
es va anar renovant
amb gent que venia d'altres indrets.

Un barri on he viscut de totes,
coses bones i també de dolentes,
on persones i estructures
anaven canviant any rere any.

Fa tres anys vaig canviar
vaig deixar el meu vell barri
i ara soc a altra barri mes tranquil
i segueixo passejant per allà on vaig viure.

Me adono que ja gaire bé el coneix
i em trobo estrany dins del meu poble,
els amics de sempre fan la seva vida
i aquells vell veïns van desapareixent.

Com deia al principi,
porto trenta i un anys a la butxaca
les mans plenes d'històries
i les ganes de viure moltes mes.

Tinc molt camí per recorre
i no penso fer-ho pas tot sol,
encara tinc mes versos
dins d'aquesta gran butxaca.

Demà potser començaré un nou repte,
estendré les meves ales
i buscaré noves sensacions,
nous paraisos d'inspiració.

Com diu el "meu amic" Serrat,
avui pot ser un gran dia
i ho vull aprofitar al màxim,
que, m'acompanyeu ?